**
Escalem aquesta austera via de traçat lògica arrodonida amb un bastió final farcit de vertigen. Bona mostra del bon fer de'n Xuxe o Josep Mª Cases, el petit gran escalador que va desplegar l'escalada a la comarca, ensenyar als qui han vingut i sobrevingut - m'incloc - després, i marcar escola. Grans escaladors d'aquella època on l'únic que es feia era escalar amb majúscules.
Al primer llarg trobarem trams de roca trencada, compensat amb que el grau és fàcil. Més recomanable entrar per la Variant Xuse. El darrer bastió també tractarem el rocam amb delicadesa, però està més fort del que sembla a primer cop d'ull. I l'abundant equipament ho compensa. Tanmateix, a Busa, també n'aprens a distingir els còdols que volen continuar a la vertical, d'aquells que han decidit que ja n'hi ha prou i t'agraexixen el seu alliberament.. vessant avall. A més, amb la topo i sabent el material que t'hi trobaràs, es resta
incertesa, fa més fàcil aventurar-s'hi quan no es veu res des de
l'arrancada. En aquest mar de còdols, fissures vegetades i molses que encatifen la pedra, sempre juganera.
Un parell d'anècdotes, al segon llarg sembla que hi ha un parell d'espits que nosaltres no hem sabut veure, i sembla que altre tampoc ja que no està marcat al croquis del llibre de piulades. Potser a la part superior quan la línia deixa la fissura per escalar la placa de bona roca a l'esquerra? L'altre, està a la feixeta de l'R3, on un llamp devia rostir l'arbre que alhora devia fer de reunió (hi ha una alzina paral.lela ben formosa) i d'escala per arribar al primer espit en Ao. Ara toca una bona blocada de 6a+/6b si volem fer-ho en lliure, o penjar-se d'un alien petit invertit a una llastra en estil d'A1 per arribar a l'espit.
L'accés és evident i ràpid seguint la fresa gens dibuixada dins el bosc fins a trobar la via (sageta, a uns 200m a l'esquerra del Jardí Botànic, al cantó dret de la muralla sud).
Bona escalada, per ànimes austeres, recorrent quelcom més que una línia; que aquí s'hi mostren sentiments que continuen ben vius!
Amb vistes a la banda esquerra amb les escalades no tan maca Maquis, increïble i ull amb l'L2 Costo de agosto, tràmit Via dels avis, bona però molt equipada Regne del savinot i la perla del lloc Maneras de vivir
ActivitatmoltbenfetaidesfetambelQuimielRicard,.. aquest dia que sembla que fos una passejada vertical i ja està, i no. El modest croquis de la guia sempre afegeix un punt d'aventurabenvinguda on els temps es dilaten...
4 comentaris:
Ei,que es aixo de posar una foto per topo?ja nomes falta que hi posis frases indicatories,hem pensava que m havia confos de blog!!!!aniol.
sip! massa informació anul.la els sentits! ... i massa poca li dóna avantatge al fosc!
guapa escalada!
espits a L2? tampoc els vam veure,,,
nosaltres a l'A1 vam entrar per la dreta de la llastre que indiques alien invertit... pudé més llògic per fer en lliure i poses un bon C2. 6a+/b.
escalada per curtir l'esperit també!
fins aviat bandarres busaires!
Adrià
si! també vam veure-hi aquesta opció, però ho vam encarar directa però una mica a l'esquerra de l'espit, aprofitant les llastres, aixó si, amb el tacte delicat! jo m'imagino que es va posar enfilats al tronc de l'arbre ara cremat, ja veus quina foguera devia fer allò a mitja paret! bruixes!!!! i tornem aviat abandarrat!
Publica un comentari a l'entrada