Pic de la Serrera, 2.913m MBES3 (Andorra)

**

Descens per les obagues des del coll penjat (Foto:EduPlana)

Primavera passada per aigua i neus, de fugidíssa qualitat, i estabilitat. Enfilem a l'oberta vall de Sorteny buscant l'itinerari més segur.. la bellesa d'un paisatge net de traces i les acumulacions de neu i cornises a les pendents fortes ens inviten a recórre-la tota fins l'omnipresent Serrera, que l'encapça-la majestuós.

Sortint del cim amb l'interessant vall d'Angonella al fons (Foto:EP)

Llarg i bonic itinerari sempre lògic seguint llomades i vessants. A final de temporada ens caldrà creuar el riu i pujar per la seva vessant obaga per un pont poc després d'on acaba la pista i abans d'arribar al refugi. Abans del pas de la Serrera també podrem guanyar alçada per unes llomades entre els arbres menys exposades a les allaus. Fem el descens pel llom esquerra que porta a la collada dels Marrans, bona alternativa a la pala S aquest cop no prou estable a cotes altes i amb neu encrostada i pesada a menys cota, i que permet gaudir del descens per tot el fons de vall. Cap al final de la vall, si ens decantem cap a un coll penjat (o al de sota) a l'esquerra de la Pleta de la Serra encara trobarem unes bones pales, que ens porten directes al petit planell on enfila el camí cap a l'estany de l'Estanyó (normalment amb algun pont de neu per creuar el torrent). El desnivell positiu és de 1.125m.

Les primeres traçades amb la Serrera al fons, sobre neu crosta que després es transformarà sencera en humida (Foto:EP)

A la pleta de la Serrera (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, .. n'hi ha molta. Sortim amb esquís des de la caseta on acaba l'asfalt, i només al principi ens hem de descalçar un parell de curts trams. Uns 30cm de neu nova, a cotes molt altes encara pols, una franja intermitja amb crota i neu pesada, i a cotes baixes neu-pols-pesada-primavera-transformada segons orientació.

Enfilant cap al cim i a la carena cimera amb l'interessant i complicat descens de la vessant E del Fontblanca a la dreta de la imatge (Foto:EP i GuillemAmorós)

Sortint al llom carener amb el corredor de la cara N de l'Estanyó, esperant, que aviat arribarà... (Foto:EP)

Fent cim (Foto:EP)

La vall de la Salt a les sempre sorprenents valls franceses (Foto:EP)

Per tot molt afectada pel vent, amb importants plaques que s'adivinen a totes les orientacions (potser més de NE a S) i cotes. Cornises en orientacions E enormes. Veiem alguna caigua espontània d'allaus de fusió amb sortida puntual sota franges rocoses al migdia (orientació NE!). També veiem una placa a la dreta de la portella de la Cebollera (vessant O).

Amb les valls d'Arcalís als peus, .. el coll penjat ben visible sobre el tram herbós (Foto:EP)

Descens per les obagues i les pales que venen dels colls penjats, i la Serrera al fons (Foto:EP)

Descens cap a la collada dels Marrans i itinerari. En groc, l'ascens al cim per la Portella de la Cebollera i l'agosserat descens de la pala O (Foto:EP)

Descens, i fi de festa amb els itineraris marcats (Foto:EP i GA)

Activitat moltbenfestaidesfeta amb en GuillemAmorós aprofitant la bona finestra del 9/04/09.. d'una primavera amb ganes de seguir deixant neu... BUF!