Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

17 set. 2012

Esperó de Montanisell, 180m 6a+ (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

**
(Foto:EduardG)

Enfilem a repetir aquesta bona via de la Serra de St. Joan amb tots els ingredients que li són propis: graus colladets, escalada on toca escalar i passos on sovint els peus no hi són i cal afinar la mirada tova. I la vegetació de torn!

(Fotos:EG)

En Jover en té unes quantes, en solitari, ben acompanyat, celebrant el cap d'any o nits glaçades d'hivern amb el sol de les vessant sud dels Prepirineus que pot amb tot. Fins i tot al mig del fred més viu. Aquest dia, passem justets acaronats pel vent del nord i l'escalada d'un esperó que rep l'aire, i el vol dels voltors.

(Foto:EG)

Actualitzo la topo amb el material que hem trobat. El peu de via és fàcil de localitzar, una mica més a l'esquerra de la Paciència conjugal. L'esperó és evident. Hi ha bastants piulades a la xarxa, cadascú amb el seu matís. A mi en conjunt és una via que m'ha agradat, amb un primer llarg cinc estrelles on quedes ben servit! amb els claus afegits, en cap cas cal clavar. I el grau el pujo un + respecte la guia de l'Alt Urgell perquè m'ho ha semblat. Però bé...

 
De material hem passat amb tascons, els aliens, i càmalots fins al 3, aquest últim opcional però recomanable. Cintes al gust que són 50 metres! (els altres llargs són també llargs però la dificultat minva molt)

L'accés és evident seguint la fresa pel peu de paret, a trams una mica selvàtica. 20'. El descens el fem per darrera, seguint una fresa desdibuixada, 30'. Ull a no perdre-la que la caiguda a la pista és entre ressalts de roca. També hi ha l'opció de buscar el ràpel de la Con ocho basta i baixar per la feixa.


Bonaescaladafetaidesfetambl'edu i el vol dels voltors i, enmig, un trencalòs que passa igual d'aprop

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Pensava que ja l'havies fet aquesta via. Tot i que no es disfruta tan com la veïna con 8 basta és una escalada que té un plus, sobretot pel 1er llarg.
Felicitats

Sergi C ha dit...

Mira que n'és de llarga la serra de Sant Joan.
I no sembla que s'hi amaguin tants murs fins i exigents en aquella aparença rostollera i discontinua, que sembla poder-se esquivar arreu per a enfilar-s'hi.
Només vàrem tastar-hi una via, també d'el Jover, en un dels seus punts més dèbils que amagava passatges de gran bellesa.
Gran bellesa també la del bosc de la seva obaga, com totes les de les serres a ponent del Segre.

edunz ha dit...

si Mingo, una bona via, a nosaltres ens ha agradat. Escalada d'anar degustant cada tram, a banda de si hi ha més o menys continuïtat

Sergi, el vostre esperó també amagava passatges oi? m'agrada com ho dius, tot i l'aparença discontinua en trobés sovint en mig d'escalades ben exigents! és com un joc continuo.

paistges de contrastots, on l'orientació de la vessant ho marca tot. Quin astre tan poderós!