**
Visita breu i plaent al petit gran bigwall de la paret de la Falconera de St. Llorenç del Munt tan ben custodiat pels locals. Topos i info curosa aquí. Escalem la TIM on a banda d'equipada podrem posar un alien groc a l'entrada de la xemeneia i ja estarà, i La que faltava, preciosa via de graun Vè obligat i senzilla, on podrem posar el mateix alien si volem al tram inicial del primer llarg, i de dansar i gaudir del buit que fa aquesta paret penjada sobre la cometa de la vall que s'entafora i ressegueix aigües avall mirant al nord.
Bé, l'important. El rusc de la via Estanalles s'està formant de nou així que la via, de moment i sense el permís de les abelles, no es pot escalar. I potser tampoc cal tirar avall un altre cop al rusc que pinta que elles són més persistents...
En canvi, això que penja a modus de tirolina, no es podria tirar avall a hores d'ara?
7 comentaris:
Tot i que les noies escalant i posant tenen una plasticitat que nosaltres (els mascles) no tenim. Les meves felicitacions, apart de per les vies, pel fotògraf hi ha fotos molt maques, sobretot, la panoràmica amb l'escaladora a la dreta.
Un plaer saludar-te.
La Falconera és un petit big-wall a la Vallesana, per que com va dir el poeta: a ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, com el Vallès no hi a res!
Celebro que disfrutessiu, unes vies molt interessants en un racó amb màgia.
I sí, jo també penso que la tirolina de la Integral Flípping s'hauria de retirar...però aquesta via un dels obridors va ser en Bernat Renom, malauradament mort en un accident d'helicòpter, quan anava a fer un rescat....suposo que als companys els deu recar retirar-la, però penso que ara ja la podríem retirar.
Edu!!! Boníssima la foto de l'Angèlica escalant la xemeneia per la placa, és una tremenda!!!
Vau tenir sort no trobar-vos cap escamot custodi doncs hauríeu sigut foragitats per manca de puresa
saludus!!
Mira que és gran el món i petit Sant Llorenç que ahir la Silvia i jo vam escalar la TIM, el mateix dia i la mateixa via.
Alguna cosa més hi posàrem, com per exemple un Tricam abans del primer parabolt del segons llarg (no vaig poder resistir els crits del forat demanant-ho...) i el Camalot vermell al tercer llarg, fàcil però terrós i herbós.
Dius que vàreu fer les dues vies i nosaltres ens hi vam posar molt tard... potser ens vàreu veure des de la quarta reunió de La que hi faltava...
moltes gràcies Mingo, la plasticitat és un dels grans atributs de la vida! a banda que amb això elles són molt més innates i la dansa encara més bella.
Així en Bernat potser era familiar del qui va obrir també La que faltava.. la muntanya que tan apassiona, i s'emporta. Com la pèrdua per la llengua i per tantes coses d'aquest cap de setmana.
Bé, el meu és un suggeriment d'algú que està de pas, els del lloc i els autors ho poden decidir.
ah! els llocs petits i tant a prop de tot sempre són fràgils! tot i que la informació per ella mateixa no és dolenta. El que fa augmentar la freqüentació dels llocs és els sobre-equipaments!
Sergi! us vaig tenir ben presents però nosaltres penso que hi erem el dia abans, divendres, de migdia-tarda, tot molt improvitzat per part meva, ja m'hagués agradat preveure-ho amb més temps i compartir-ne alguna amb vosaltres. Amb el material que faci sentir còmode a cadascú :)
Un bon racó d'escalades suaus on la mirada defuig horitzó enllà... quina valleta tan bonica!
Res home! Quan quedem ja abusarem de tu, que nosaltres anem justets, jeje.
La tirolina, tot i estar ben carregada d'història emocional, potser si que s'hauria de retirar. El seu testimoni haurà de restar per sempre en forma de fotografies; no tot pot mantenir-se com a monument memorial.
Preciosa als ulls la valleta, però ay l'oïde com s'en resent del resò de la carretera!
entre setmana, algunes carreteres callen... ahir a Canalda, les motos ho feien tot seu, sort que passen ràpid, però passen, i per anar ràpid, ho fan estrepitosament. Quin engany! jo que venia a buscar tranquil.litat! quina estranya manera de gaudir ben bé de no saps què, amb la sordera d'un casc i un tratge que t'aïlla d'allò que t'envolta. Ni la temperatura de l'aire sembla importar-los.
així doncs que, entresetmana, quan algunes carreteres callen
Publica un comentari a l'entrada