Mossegada al Port del Comte

**

Aquest matí la cota de neu d`ahir al vespre tallava com un ganivet el verd apagat de la muntanya d'hivern, i el banc, que tot ho fa seu.

Ahir tot va ser pluja i calia arribar més enllà dels 1.900m d'alça per trobar el blanc. Fins cap allà a les sis de la tarda, quan la cota ja va anar baixant fins als 1.500m on s'ha quedat ja amb menys aigua... quasi 70 litres, entre ahir i de matinada en alçada, o això apunta la bona estació de la zona dels xalets i l'estació automàtica de la xarxa EMA a 2.300m. Si hagués estat tot neu també a cotes baixes! .. si més no per fer prou base i poder arrencar amb esquí de muntanya sense necessitar del trepig de les pistes. I tanmateix, quin mató, quan més amunt, més generós.

A mig matí el vent ja ha fet seu cims i carenes, colls i mitges costes... m'he quedat refugiat als arbres, buscant pendents amb pendent, per poder lliscar. Avui era dia de runs! al més pur estil canadenc. Dia d'imatges blanques, sense veure la punta dels esquís ni de pujada, ni de baixada. Era la tarda, i la neu encara continuava enganxada als arbres, bona cosa.

 

Si la setmana ve amb noves nevades i temperatures no molt altes, potser fins i tot s'hi fa una bona base! avui però, cims i carenes, devien mostrar-se ventades, tot i que la neu ahir va caure sense vent, o amb fluix de sud. Avui el vent, feia marxar les traces de pujada, en poca estona.

quan el blanc, tot ho fa seu...

A la Sangre azul de Vilanova de Meià

*

Aquest dia que anem tard i ens trobem cordada cargolaire a la Rampas invertidas que és on anàvem, acabem en aquesta solució de compromís, curta, i amb un primer i sobretot segon llarg bastant macos, i un tercer de tràmit. No sabíem que caminant a esquerres a la feixa on arribes podíem marxar, i he seguit amunt fent un quart llarg de IV-. Al croquis que he pescat per la xarxa es veu molt bé.

 

De baixada apurem la llum a la rampas,... una altra història: roca més polida, i graus classicorroooos! només tenim temps de fer dos llargs abans del fosc, i el fred.

 Cordada a La cosa nostra, i topo de la rampas amb els graus actualitzats

 
Escaladespimpamfetesidesfetesamitjaunad'ellesamblalaielguiellem... el dia abans, que el blanc fa seu el país

Tuc de Bacivèr, 2.644m, BES2 (Val d'Aran)

**

Divendres passat vau gaudir d'una esquiada sobre mig pam de neu pols de luxe a aquesta banda de l'Aran caiguda del dia abans. En aquell moment el dia semblava tret del forat dels records, això de tornar a sentir lliscar sobre neus pols, aixecant estelada i obrint traça tant de pujada com de baixada quan surts del 'per on passa tothom'. Un dia fantàstic, d'ascens i descens a aquest senzill cim, amb bones vistes, i l'únic peatge de trepitjar l'asfalt i els sorolls de les pistes del monstre Baqueira Beret una estona.

(Foto:MariaD)

(Foto:MD)

(Foto:MD)

La idea era anar cap al Rosari i ja veurem però aquest ens el vam trobar ventat tant l'accés al coll com la carena cimera. Uns francesos venien de fer la circular i ens explicaven que els fons de vall estaven tot molt bé. Era un dia per començar aviadíssim i acabar amb les últimes llums.. era un dia, de fet, que podia no haver-se acabat mai. Quina neu! i tot molt estable, et podies tirar per tot arreu. Al croquis marco en vermell blau l'ascens descens 'normal', i les variants picants a tenir en compte.. nosaltres de baixada vam tornar a buscar el fons de vall per pendents pronunciades pel bosc. Però seguir fins la punta que mena directa a les pistes (canal embut visible des de l'aparcament) també pintava mooolt interessant, sempre que estigui tot ben estable. També vam tornar a posar pells i esquiar la pala de la punta E del cim, de 2.604m, ben neta de traces.

Tot això ha canviat del tot. Avui els Pirineus descansen colgats de neus, que no han acabat. I en tenen per dies... ben bé fins a finals de mes! o això apunten els models.. al final, serà una nevada històrica?

què aprop queden els extrems, com s'arriben a tocar, sovint. Hi ha dies que voldries que tot fos més previsible, però altres on la disparitat, és benvinguda. L'equilibri, ben mirat, no sembla dependre d'una cosa, ni de l'altra.

fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetamblamaria i un somriure enorme que no s'escapa del rostre entoteldia

A la Creuer pontiac de Collegats

*

Aquesta és una via paral.lela a la bonica Perfomance, una clàssica que fou equipada a posteriori pel gaudi del gran públic, la Perfomance dic. La Creuer està directament arreglada, ocupant l'espai que queda entre la primera i l'esperó per on corre la que sembla ben interessant Ànimes bessones.

Via ràpida d'escalar amb un parell de llargs primers més drets i després tomba. De grau obligat V+ especialment al primer llarg, entre l'espai que si deixen les assegurances. Igualment graus amables, i en algun cas com en l'últim llarg li sobra un grau sencer. Hi ha més topos a la xarxa. Amb un alien vermell i un de verd, passem molt bé.

 (Fotod:MireiaV)

Ben orientada al sud, només caldrà esperar a partir de les 11h per quedar ben assolellada, que el bastió de la dreta li aguanta l'ombra una estona més. Escalada senzilla a les boniques Moles de Pessó, un bon pany per l'hivern al congost de Collegats on tot té un punt estrafolari d'aquests bellíssims Prepirineus que tan bé busquen el sol a l'hivern.

Com hi ha un rapel muntat a la paret, al mig, és pot aprofitar l'allargada aproximació per combinar aquesta escalada amb la Perfomance.

(Foto:MV)

EscaladamoltbenfetaidesfetamblaMireiaV amb el vol dels voltors ben aprop aquest dia on les tèrmiques ja els hi costa una mica escalfar-se

Pic de l'Estany Mort, 2.746m MBES3 (Andorra)

**

Aquest és un cim que quan estàs a l'aparcament de Ransol brilla, la seva pala sud directa - no obligada - fa el pes.. i quan vas recorrent la vall, a dretes o a esquerres, sempre és present. L'ascens per fer la sortida circular és pot fer per la dreta del Bony de la Pala de Jan, i la baixada, seguint el plom de la gravetat des del cim, fins al riu de Meners, creuant la Costa gran, que quan des de més amunt l'agafem, millor. Bé, hi ha traces per tot, així que no és cap sorpresa de sortida. Potser recomanar de fer el cim també del Mil Menut per l'est tot esquiant la cubeta per tornar a enfilar, per allargar l'excursió, que sinó ens quedem amb menys de 900m de desnivell..

La neu està ben assentada, a l'estil primavera tot i que la textura no és exactament igual. Només als llocs més obacs encara s'hi troba neu pols, que avisa de les capes dèbils que hi hauria als llocs recollits del vent i amb acumulacions on no hi toca el sol. Avui el vent del sud i la baixada de temperatures ho mantenia tot ben rígid, fins ben bé el migdia. Calcarem esquís a l'aparcament seguint el voraviu de la carretera, i ja fins al cim. Però què poc li falta a la vall per ser massa escadussera de neus, si no hi torna.

El despertar...

El Serrera al fons, amb la ruta normal un pèl descarnada, el pic dels Meners, i al principi la punta occidental de l'Estany Mort.

La gran senyora Fontblanca, i la seva vessant sud tan ben posada, i disposada

El pic de Thoumasset, i el tram final del corredor S del pic de l'Estany blau, i el descens

El Mil Menut, que és el menys menut de tots els secundaris, i la Pala de Jan

- On està la neu? - li preguntava l'esquirol

- Se l'han fumat! - responia la perdiu

- I la que ha de venir? - li tornava a preguntar l'esquirol

- Va, passa, i gaudeix de les llums al despertar - li contestava la perdiu abans d'aixecar el vol

"vestit estripat! però si és l'època de les millors mudes!" ... "tanta traça dels cavalls de ferro enfilant per tot, tampoc pot ser bona"

Capficat.

I què bonic el despertar de la muntanya. I els contrastos, continuen sent bellíssims. Malgrat podria er tot d'un gran blan.

Voltors a la Raspinell (Roca de Canalda)

**

La via Raspinell segueix un diedre marcadíssim que retalla la paret a la banda occidental. Sembla, també, que l'hagin pintat de dos colors. Ja l'havíem escalada feia temps i hi tornem per allò de passar el dia tranquils i gaudir d'una bona línia, en clau canaldera. A la segona reunió però tirem avall. A la repissa de la tercera R s'hi ha instal.lat una parella que estan, cofois, fent el seu niuet d'amor. Aquests dies, que els voltors estan pletòrics copulant pels descosits.

A la foto de sobre s'hi veu l'aterratge d'una de les bèsties. Anades i vingudes, portant brancams a la boca. Que grossos que són quan els sents d'aprop. Potser no som els primers que ens trobem dos mallons d'on rapelar. Una llàstima que ja havíem escalat els dos primers llargs de la via, els més desagraïts i més bruts del que ho recordàvem, potser ho fan aquestes secades que deixen algun jardí vertical sense vegetació i la terra que sostenien corre paret avall.

A la Roca de Canalda, i a tantes altres parets, cada vegada s'hi veuen més voltors niant, ocupant el pas, de vies que són allà de fa temps. Ho comentem amb un amic ornitòleg.. en aquest moment en el pitjor dels casos, si continuem suggerim als bitxos que el lloc no és segur i han de buscar-se un nou replà on fer el niu. Això, ara mateix, quan moltes parelles poden estar a punt de posar l'ou, no és bona idea. Després tocarà esperar ben bé a finals de primavera quan el poll ja és prou gran i aixeca el vol i el niu queda prou estona desocupat per passar-hi. .. o millor encara, a la propera tardor.

Els voltors i altres aus de la verical però sobretot els primers, van a més. Com els escaladors. Ja hi tornarem més endavant.

(Fotod: fa una mica d'anys, a l'últim llarg, escalant la via amb l'oberturista)

Intentd'escaladadesfetambl'aniol i un parell que a la via del cantó s'hi passegen, sense distreure a cap ocellot, amb una inversió tèrmica que fa por de lo bé que senta..