***
Al pas clau del tercer llarg (Foto:RafelIrla)
Hi ha topos que només veure-les ja inviten a recórrer la paret. De traçat fi, net, elegant, i amb els detalls de qui no només es coneix el traçat sinó la paret sencera. És com un bon presagi de la via que s'hi amaga, ... llarg recorregut al Montroig, amb dos únics claus i un espit de progressió en tot el recorregut, i amb el segell inconfusible dels potents i implacables escaladors de la terra ferma que sota el pseudònim de la Banda del Tako han deixat petits tresors per aquí i per allà, al punt de ser descoberts. I on sempre cal apretar de valent.
Canvi de díedre escalant el primer llarg (Foto:RI)
Topo i itinerari de la via a la paret de l'Extrem
Enfilem a repetir aquesta via sense més info de la que transmet la topo, i en sortim al.lucinats. Una d'aquestes vies que no haurien de caure mai en l'oblit. L'escalada és exigent i mantinguda, i de grau ajustat i obligat sobre el VI- (tipus 6a/6b dels temps que corren) d'autoprotecció. De material passem amb els aliens (fins al vermell), friends fins al 4 i tascons, i ho fem servir tot. Estrep útil pel bombo a l'inici de l'L4 (VI-?). Tot i estar pràcticament desequipada, l'itinerari és molt lògic i gens perdedor en cap tram. La via té algun tram 'matojero' als tres primers llargs, però la qualitat de la roca, la varietat de passatges i la continuïtat i compromís de l'escalada fàcilment ho compensen. A voltes et sents ben bé com si fossis obrint via.
Escalant el primer llarg (Foto:RI i XescoMas)
Ja ha arribat la primavera, al desplom del tercer llarg i des de dalt, amb el gendarme a primer pla del mateix llarg (Foto:RI i EduPlana)
Menció especial per la placa "OO" del quart llarg. Després d'escalar-la vam arribar a la conclusió que significava "amb dos cullons". Haurem de ser hàbils col.locant les peces allà on la paret es deixa, i tot i així cal apretar de valent en dos trams desplomats on no s'hi val errar-la. Roca al.luciantment bona (en general és la tònica de la via). El darrer llarg té un pas obligat de placa fi, molt fi pels que siguin baixos, més fàcil pels que passin de la mitjana ibèrica.
L'exigent sortida i la placa "OO" del quart llarg (Foto:RI i EduPlana)
L'accés el podrem fer des del refugi del Búho (4x4, 10') o des de la carretera de Camarassa a Tremp (30'). Pel descens, o tornem al refu (5'), o baixem caminant (30'), o es deu poder fer servir una instal.lació de ràpel molt nova que vam veure a la canal herbosa a l'esquerra (mirant la paret) del final de la via (1', cal baixar una mica).
Fi de festa, i el bestial estol del romaní en flor que vesteix d'olors al Montroig aquests dies (Foto:EP)
El dissabte ja fèiem tard que ens esperèvem i vam decidir sortir per la feixa pensant que acabaríem abans que no escalant el darrer llarg. No gens, hi ha un tram de flanqueig de V+ expo gens recomanable. Diumenge vam tornar-hi des de dalt per acabar-la i mirar de recuperar el martell que dúiem per si havíem de reforçar alguna R i que ens va caure. Si algú el troba i s'enrolla, té una cerveseta pagada! Vam clavar un pla llarg (al inci) i una v mitjana (a l'últim desplom) de l'L4 (temptacions de portar-ho a sobre i de disfrutar-la de primer en tot el recorregut)... però és del tot prescindible.
Durant l'aproximació.. (Foto:EP)
El Montroig continua al seu ritme asserenat, com un gegant adormit, respira tranquil de no ser escola de massificacions, acostumat a veure-hi sempre gent als tres itineraris més assequibles de la Pala Alta, alguns a les propostes hiperequipades de la Pala del Coll i només de tant en tant, cordades a tantes propostes boníssimes repartides per arreu. Aquell racó màgic del refugi del Búho però s'ha renovat, el Departament de Medi Ambient i Habitatge quin n'és el titular l'ha arrenjat, i per accedir-hi cal demanar l'autorització al mateix Departament. S'ha habilitat un ridícul habitacle de 4x4m sense finestres ni llar de foc com a zona lliure. No s'han oblidat d'afegir taules de pícnic i unes fantàstiques balles no fos cas que volguessis aparcar damunt de les taules. I una fantàstica bassa ben hortera. Haurà de perdre una mica la lluentor per tornar a recuperar aquell caràcter acollidor i autèntic, preludi del fantàstic viatge de l'escalada sota el cel farcit d'estrelles, que havia estat fins ara. Que poca cosa li calia.
Moments al Búho... (Foto:EP)
Activitat intensament feta i acabada el 4 i 5/04/09 amb en XescoMas semprepresent i el valent d'en RafelIrla
Activitat intensament feta i acabada el 4 i 5/04/09 amb en XescoMas semprepresent i el valent d'en RafelIrla
5 comentaris:
Felicitats Edu, quasi que em fa vergonya piar, doncs ara he recordat que et vaig dir que t'enviaria unes ressenyes del Extrem, la veritat és que ho havia oblidat, això és l'edat.Després de festes te les scanejo a la feina i te les envio, segur.
Salut i bones escalades
merci Mingo! i la topo quan et vagi bé.. hi ha molta feina per fer. A la dreta de la Pensionistes i començant des de la feixa encara hi ha la Atlantis, la Laberinte (que agafa el díedre característic d'aquest pany) i la de la Lara. I si no vaig errat cal afegir una nova ruta del ballart i cia. Segur que estan totes molt bé, especialment les dues últimes que prenen la pala sencera
salut!
Veig que, a part de continuar tan fort com sempre, segueixes emprenyat amb el tema del refugi.
Realment els sentiments pel lloc són ben forts, el dia que hi vaig anar, ja n'havien rebentat la porta...
bones Joan, ja m'ho van dir. I ves a saber si a radera del gest hi ha gaire sentiment o no.. sense panys i claus no passaria! Una llàstima tot plegat. Sobretot quan és tan fàcil fer les coses molt millor. Igualment el cartell que hi ha al refugi no explica que trucant et deixen les claus.
I els extrems sempre s'acaben polaritzant...
ep! l'altre dia ja vam trobar el martell a peu de via.
també m'explica el Marmo que "00" o posaven allà on era una roca sputnik.. vaya, al.lucinant.. res de amb dos c., nyec, anavem moooltfortsaquestagent
Publica un comentari a l'entrada