Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

28 maig 2009

Posets, 3.375m BEA S3 (MBEA S4) (per Viadós)

***

tocant el cel? amb la punta dels esquís, a vol d'ocell... (Foto:IgnasiFarràs)

Una gran clàssica dels Pirineus, itinerari que troba un pas elegant i directe a la majestuosa vesant NO del segon cim més alt de la serralada amb l'afegit de sortir de la solitària i encara verge vall de Chistau, amb les bucòliques pastures de les cabanes de Viadós als peus de les gegantines muntanyes del Posets i l'arrogant vessant N del pico Espadas... flaires d'un paisatge alpí, com el que ens el pot recordar la vall d'Estós, del Gaube, o alguna raconada més dels sempre discrets i alhora majestuosos Pirineus... ja a punt de canviar-se de muda després d'un hivern de molta neu, que s'acaba de cop.


A la glacera de Llardana (Foto:EduPlana)


Darreres pales amb l'omnipresent Mont Perdut i cia fons, amb l'atenirencompte vesant SE del pic de Bachimala a la dreta, i al llom que porta directament a la cresta cimera (Foto:EP)

Sortim de la pista (en bon estat) que arriba al refugi i cabanes de Viadós després de fer nit a la part lliure del refugi (en perfectes condicions, lliteres per 6 amb matalassos i alguna manta, aigua corrent). L'itinerari d'ascens està molt ben definit fins a la cabana del Clot, i d'allà seguirem una bona fresa que ens permet superar el límit del bosc ràpidament. Sortim del bosc i flanquegem a l'esquerra cap a les fortes pendents que de forma evident ens porten cap al cim. Un cop a la glacera de Llardana podrem fer la ruta circular pujant pel bonic corredor Jean Arlaud, o continuar fins al coll a l'esquerra del cim.


Punt de la caren d'on sortim amb esquís, amb l'avantcim i cim darrera, i marcat a la imatge del descens (Foto:EP)



360º de perspectives cap a l'oest i l'est, des de l'avantcim .. un mirador excepcional (Foto:EP)

Ens decantem per aquesta opció doncs hem sortit de casa sense el cordino. Enlloc de deixar els esquís al coll ens enfilem (piolets i grampons) per unes campes/llom a la dreta fins a la cresta que ens deixa a escassos 50m d'aresta fàcil de l'avantcim. Ja sóm per damunt dels 3300m i haurem guanyat uns bons 150m de desnivell esquiable des del coll. Sortim amb els esquís des de la mateixa cresta; en general 35º expo i un canvi de resant de 45º poc expo (S4 bò). Amb nivell suficient val molt la pena.


Sortida des de la cresta (Foto:EP)


Genial descens des de la cresta, amb el coll fàcil d'accés a la cresta al fons (Foto:IF)

Sobre l'estat de la neu, excel.lent, després d'aprofitar que la glaçada de la nit anterior (la segona, o tercera?! en tot el més de maig!!). Neu primavera dura a cotes altes doncs bufa una mica del NO, i primavera transformada al punt més avall. La cota de neu es troba a 2.200m, a uns 20' al sortir del límit del bosc (en els darrers 300m de descens ens hem de descalçar 3 vegades a trams molt curts). La fusió d'aquest més de maig amb unes temperatures extraordinàriament altes durant molts dies seguits ha estat molt contundent i ha precipitat un final de temporada que es preveia històrica.


Encara sense fondres el gel de la nit abans (Foto:EP)


Amb el corredor Jean Arlaud al fons, i la bonica cabana del Clot (d'accés lliure, neta, amb tauló i llenya) amb el Posets i el pico Espadas al fons (Foto:EP)

Fantàstica sortida, gaudint d'un escenari bestial i de la força i passió de la primavera que sembla transmetre tot un paisatge sencer, de blancs encegadors, verds ofenosos, colors de flors escampades arreu ben vius, i la força d'uns rius enfortits per aigües turqueses amanides de rabiosa escuma a cada toll... quanta poesia! .... compartida amb la intimitat de la muntanya en sol.litud... màgic.


L'imponent Bachimala, aïllat i solitari... (Foto:EP)


La desfeta d'aquest més de maig de 2009, amb la gelada del dimarts nit,... i nous reptes que apareixen pel camí per aquest estiu!? amics escaladors hi hem d'anar, aproximació mínima.(Foto:EP)

Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Ignasi Farràs el 27/05/09. I un parell de videos del moment...

video

video

6 comentaris:

lisu ha dit...

Jo quan fa tanta calor m'afaga una mica de mandra d'anar amb esquís, però està clar que es pot aprofitar i fer una molt bona sortida com bé demostreu.
Una temporada per recordar sens dubte!
Salutacions.

edunz ha dit...

si que en fa de mandra, quasi que té un punt de poc natural, però aquests dies de contrastos entres dues estacions també tenen quelcom únic, i és un bonic tribut a unes muntanyes blanques que fins i tot nues les segueixes portant a dins... fins el proper hivern!

Gatsaule ha dit...

Molt bona sortida, Edu!

Dues coses: dius que la pista està en bon estat? A mi sempre m'ha tirat enrera aquest tram... On us vau calçar els esquís?

Josefina ha dit...

bow, i tant q hi hem d'anar, una tapia q s'emescapa....

kina orientació? kuan vulguis nem a trure el cap.

salut malparit!

jaume ll ha dit...

Hola, m'havia passat per alt aquest post. Jo he estat aquest cap de setmana (29/30 de maig) a la mateixa zona (en concret, a la vall de Millaris) i he quedat impressionat de com se n'ha anat la neu. La teva foto del circ de Llardana em fa pensar que és dels pitjors anys de neu i gel que es recorda per aquestes dates: l'Arlaud, molt prim i trencat, Los devotos totalment pelat (ja n'acostuma a estar, però no tant), la Cascada de Posets, inexitent... i, fins i tot, la normal des de Viadós és només una llarga llengua de neu, però no crec que duri gaire. En fi, mai no pots estar segur de res.
Salutacions.

edunz ha dit...

bones Joan, la pista està plena de forats de la pluja, però amb turisme si pot passar bé, xino xano, es fa llarg, només això, perquè has d'anar molt lent. Ens vam calçar a la cota 2200 aprox. Ens veiem demà a la reunió de Lleida

Ramonet! avui un colega no recordava el nom de la paret però em deia que s'havia de via, no podia estar verge, ... em passarà les topos, m'entero millor i val la pena treure el cap. Orinetació E, ombra a partir del migdia

bones Jaume, aquest és un any d'històrics, un hivern amb acumulacions inèdites, i un més de magi amb temperatures molt altes, molts dies seguits,.. em prou feines haura 'glaçat' com a màxim 5 dies en tot el mes! quina diferència amb l'any passat, quan l'última nevada a cota 2000m es va donar el 14 de juny! La sortida la vam fer ja molt justa de neu, però tot i la caminada el lloc i tot plegat s'ho va valdre!