Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

14 maig 2009

Sioux Connection, 265m 6c (Roc del Rumbau, Alt Urgell)

*

Sortida del quart llarg

Compartint barra al Thaussà l'Indi m'explica que ha enllestit una nova via al roc del Rumbau, un bastió vertical innegable que dóna pas a la gegantina cinglera dels Esplovins, on ja fa milers d'anys que el riu Segre va trobar el seu pas aigües avall. Algun dia llegia com l'Anglada, en una de les seves estades familiars a l'Hostal del Boix que es troba al peu de la paret del Rumbau i que va aprofitar per obrir la primera via dels Esplovins, innevitablement quedava captivat per la provocació d'una paret que de lluny invita a recórre-la, i d'aquesta manera va aparèixer el primer itinerari a l'any 1968. Com qui enllesteix una escada ràpida abans de deixar el lloc. La provocació devia ser irresistible per un escalador inesgotable i descobridor, és fàcil imaginar-lo desviant la mirada cada vegada que aixecava la tassa del cafè sentat a la terrassa de l'Hostal.


Les fèrtils terres del pla d'Oliana, i les que van quedar juntament amb cases i cementiris dramàticament submergides pel pantà de Rialb al fons a la dreta

Ambdues obertures van deixar dues vies 'rostolleres', molt poc repetides a l'actualitat, on l'estètica del traçat quedava supeditat al fet de ser una primera, de recórrer la paret per primera vegada. L'escalada quedava encetada, i el temps portaria noves vies, noves propostes, també amb noves concepcions i valors, a voltes contradictoris, on l'aventura s'escull al gust de les possibilitats i limitacions de cadascú, i de les que ofereix la paret i la qualitat de la seva roca.


Tram final del segon llarg i al curt i tercer llarg

Han passat 40 anys i a la paret del Rumbau només s'hi han obert 7 vies (acurat recull al blog de l'Alt Urgell) que de moment estiguin documentades tot i l'enorme pany de roca i la fàcil aproximació, el que en si mateix ja reflecteix que alguna cosa fa que sigui poc atractiva. La darreres aportacions, la Sioux Connection i l'Aresta del Rumbau coincideixen en l'estil d'equipament agraït per a compensar la poca qualitat de la roca. Similar opció de la recent Sol de mitjanit oberta a l'homòloga serra de les Canals a l'altra llera del riu, que en prou feines recull 4-5 itineraris en total.


La topo del blog de l'Alt Urgell. Proposem 6c al tram d'Ae del cinquè llarg. I l'itinerai al bastió de la paret del Rumbau (esquerra) i la serra de les Canals (dreta) amb la cinglera dels Esplovins al fons

Aprofitem l'excel.lent ressenya d'en Xavi i ens hi apropem una tarda aprofitant que a partir de les 3 ja queda a l'ombra. L'itinerari va seguint la lògica de la paret per trobar la sortida més fàcil a la part de dalt amb un parell del llargs finals ramposos i fàcils. La via fou oberta per sota, i l'abundant equipament permet avançar ràpid i amb poc compromís excepte per la roca que s'ha de mirar arreu. Destaca la divertida escalada dels llargs segon, tercer i quart, amb una roca que tot i sempre discreta, ofereix forats i preses agraïdes i amb passos atlètics i bastant verticals. Forcem el mur del cinquè llarg en lliure, i ens surt amb un parell de reposos. 6b+ en conjunt amb unes passatges durs entre la tercera i cinquena xapa que deu rondar el 6c/6c+. En la seva escalada en Xavi i cia ja van aprofitar per netejar una mica més el llarg per facilitar-ne l'escalda en lliure, quin luxe! però si s'acaba de pulir el rotpunk queda bastant assequible. Es poden enllaçar el segon i tercer llarg. Nosaltres vam escalar amb corda simple portant una doble auxiliar pels ràpels. La roca, s'ha de parar compte sobretot a les crostes que apareixen aquí i allà, però alhora es presenta prou franca i decidida a moltes preses.

Sobre l'accés i descens i altres informacions visiteu l'entrada de'n Xavi. Només úll amb l'últim ràpel des de l'R2, al tram final cal desviar-se una mica a l'esquerra per evitar un camp d'esbarzers que deu ni do.

En definitiva, una bona i ràpida oportunitat per escalar una línia directa i prou aèria de la paret del Rumbau.

I felicitats a l'Indi a més de per la via en si per la cura i responsabilitat en que es mostra que està feta, des de la fresa, fins la neteja de llastres... desinteressadament, pel gaudi de tots.

Activitat fetaidesfetabenràpidquesfafosc el 12/05/09 amb l'Edu Solé

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats per l'escalada. Aquesta pedra sempra m'ha cridat l'atenció, és molt guapa però sempre he sentit la mateixa resposta, la roca és molt cutre. Em sembla que pel diedre que ratlla la paret hi ha una Anglada.
Ah, les fotos panoràmiques molt guapes.
Fins la propera

edunz ha dit...

merci Mingo,
la roca és especial, però es deixa fer, i gaudir de l'escalada... allò de no hi ha mala roca hi ha mals escaldors!? bé, una mica pels pèls, però l'escalda hi és.
En tot cas aquestes opcions no tenen compromís i permet passejar-se per la paret
és bonic de la panoràmica dels camps d'olina veure els botons vermells de les roselles!

INDI ha dit...

M´agradat molt l´introducció del post, la historia es important. Més a l´esquerre de la paret si que tinc constancia de més vies del Ballard i del Remi amb diferents companys, i la indiació d´algun´altre ruta. El 5é llarg vaig pensar que sortiria una mica més dificil i despres de provar l´inici i netejar les crostes, vaig deixar-lo estar i no ho vaig provar més.Felicitats per trobar els pasos !La roca es deixa fer, però s´ha de parar atenció, i amb les repeticions acabarà sent acceptable però mai bona.
Salut i a tibar-li.

edunz ha dit...

bones Xavi!
acostuma a passar que escrius el post i després recordes coses que havies pensat en escriure. Felicitats per la feinada! tant en l'obertura, però també amb la neteja, i la fresa del camí, ...
Em va sorprendre lo bonic de l'escalada, tot i la roca, que s'ha de mirar arreu, surten passatges molt macos. Potser el grau ronda més el 6c+, però concentrar en un parell de passos molt concrets, la resta de la tirada 6b+/6c.. però vaja, plus amunt plus avall... d'aquest cinquè llarg em va sorprendre que al final marxa a la dreta (hi ha una fisura diagonal esquerra que l'atravessa) deixant a l'esquerra dels dos últims llargs un bonic esperó que potser donaria més continuïtat a l'escalada.. t'ho vas mirar?
bona via i felicitats altre cop!

Joan B ha dit...

Sembla una via interessant que, per la paret a on està i les assegurances que te, segur que es mereix una visita malgrat la poca qualitat de la roca.
Felicitats i agraiments a l'equipador ( Indi) per la feina feta
Salut i a tibar

INDI ha dit...

L´intenció era tirar recte amunt, peró aquesta fisura a l´esquerra tenia unes llastres molt groses que vaig tenir que esquivar cap a la dreta buscant millor roca, ja que al altre banda feia por. Despres podia haber adreçat, peró la lògica de sortir més facilment em va tentar massa i la pluja i el vent ja em tenien una mica saturat, més tenir que remontar cada cop més metres de corda amb tot el pes ( al final eren 200m...), i sól com un mussol, la motivació va decreixer i vaig tirar per lo més evident a primera vista. A més , tirant recte a munt et trobes amb una corona desplomada i de roca descomposta dificil d´esquivar, i a la dreta no te la trobaves i la roca era més bona.I així va anar tot lo que passaba pel meu cap.
Salut i a tibar-li.

Xavi ha dit...

Felicitats per la repetició! Ja canviaré la graduació de la ressenya, amb la proposta de 6c/6c+ al 5è llarg. Al final, amb una mica de neteja, podria ser la clàssica en lliure ben equipat de la paret. Encara que el concepte de "clàssica" és una mica ampli i discutible. L'altre dia amb el Ricard Darder i altra gent en vam estar parlant molta estona i encara no vam definir ben bé que s'entenia per via clàssica (i posavem exemples de vies que no sabíem definir si ho eren o no). Però bé, termes lingüístics a part, una via interessant per descobrir la paret sense haver de patir massa.
Adéu.

edunz ha dit...

Indi, ja vaig veure la corona que comentes, ja m'imagino que una obertura així no és gens agraïda, si escalant ja vas pensant més amb la qualitat de la roca que amb l'escalda en si, obrint deu ser la pera!

bones Xavi, quan la tinguis actualitzada ja la linkaré. Segur que la conversa devia donar per molt, més enllà de la lingüística si que hi ha temes de fons sovint eclipsats per debats més frívols sobre si parabolts si parabolts no.. però vaja, també l'escalada s'adapta als temps! a mi m'agrada dir que abans només escalaven els veritablement 'valents', els mitjans, les (poques) assegurances, les condicions (transport, aïllament, etc.) ho feien del tot exigible! Ara és més natural començar i aprendre amb les vies ben assegurades, i en tot cas fer el salt a l'escalada semiequipada, i seguir fent salts fins on es vulgui arribar... però et pots quedar al primer pas, i ser un 'escalador'... no serà que es fa anar un mateix nom per definir estils-concepcions-filosofies-... molt diferents? paràboles del redactat, he acabat amb un tema lingüístic :)
mirem de quedar un dia d'aquests!