Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

8 de gen. 2010

neus d'orient...

*

Cap del Pla

Algunes imatges d'aquesta tarda de la comarca vestida de blanc... l'onatge.


Roca de Canalda


El Turp


Serra dels Espluvins


Agulla del Pont del Clop i la paret de la Bruixa i la Trompa al paratge de Fontferrera

(Fotos:EduPlana)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Les has fet amb cadenes o sense? M'ha agradat especialment la foto de l'agulla del Pont del Clop.
Per cert, en tinc una de molt maca de la roca de Canalda el diumenge nevat de la darrera trobada d'escaladors que m'agradaria enviar-te. Ja em donaràs l'imail.
Bon any. Força, amor i sort!
Ricard

Gatsaule ha dit...

Qu9ina sorpresa! Després de sentir els mentideròlegs de TV3, pensava que només havia nevat a Prades i les Garrigues!

edunz ha dit...

epa Ricard! les cadenes al portaequipatges, se n'han fet un fart de tirar sal, fins i tot a les carreteres més secundàries.. serà la por al cos dels mentideròlegs! Joan

aquest racó, el de l'agulla del pont del clop em té captivat, sempre que hi vaig quelcom m'hi reté, i alhora me'n fa marxar... l'agulla, passejada pel meandre que fa la riu en aquest punt, és la cirereta de tota una composició, on no hi ha res fora de lloc.

I difícil no veure-hi la fragilitat amb la que s'aguanta, i el temps que li vindrà, llunyà.

Anar-hi a la primavera reserva un petit regal, ha de ser aquells dies que no són gaires quan els botons de la farigola, el majenta dels conillets i el blau suau del romaní adornen el pas ben virulents. Llavors el caparró de l'agulla es vesteix de colors, junt amb el verd ofenós dels arbres de ribera i el verd turquesa de les aigües de la ribera salada, tot banyat en sol, ... tot s'atura. Tenim pendent escalar-hi la via del Xuxe quan tornin aquests colors per deixar-hi constància.

et deixo el meu correu: edunz@hotmail.com.

bon any, ple d'aventures i matissos, i com deia en una entrevista la paulina rubio que explicava que li deia el seu pare: humor, amor i temps!