***
Aquesta és una perla de sortida, subtil, que des del racó de Font Ferrera s'endinsa als misteris d'un paisatge poc visitat fins al poble de Canalda, per tornar seguint lloms i nous corriols i rases. Camins de bast, de ferradura i ramaders que foren, i han de poder ser.
La història ja va arrencar fa molt temps. Valletes de sensacions plenes i camins i pedres carregats d'allò que el temps ha deixat passar. No fa gaires dies l'aire net pentinava els pensaments mentre acabava d'enllestir alguna fresa per passar-hi al gust.. la guineu, el cérvol, un mussol, la merla d'aigua, el grunyit d'un porc fer ja de nit.. tot semblava voler-ne formar part. Fins i tot la pomera de pomes dolces quan l'estómac s'setrenyia. La troballa del pas entre el camí dels enterra morts d'Encies a Canalda amb les baumes de l'Espluga Tremosa i la bauma Negra pel llit ara sec de la rasa de Coll de Jou va arrodonir l'itinerari. A l'hora baixa, quan el sol a ponent penetrava fins al fons de la bauma Negra amb el verd sedós de les fulles de boix grèvol envaint-ho tot, i una parella de mallerengues emplomallades s'abeuraven, cap per avall, al plom de les estalactites aprofitant el seu degoteig. Temps aturat.
És un recorregut no gaire llarg, en prou feines arriba als vint quilòmetres. I un desnivell que deu rondar els 600m. Molts trams de pista estreta i corriols trempats i tècnics, amb trams a peu de remuntar des del fons de rasa i alguns de pista a l'ampla que ajuda a descansar braços, i cames.
L'itinerari arrenca al Cap del Pla, on seguirem un quilòmetre de carretera amunt fins, passant pel Cap del Coscoller, prendre la pista que ressegueix les parets de Font Ferrera pel seu capdamunt. Feta corriol, s'enllaça amb la pista de la Font dels Gelats fins l'Algassa, on anirem a buscar el camí dret que baixa a la Bauma Negra. Seguim el corriol fins al llit de la rasa i la bauma de l'Espluga Tremosa. D'aquí seguirem uns cent cinquanta metres per dins el riu i atents, trobarem el camí que ve d'Encies i remunta cap a Canalda. El seguirem amb les bicis a coll, per ciclar de nou entre soques que ens recorden la dimensió que poden tenir els arbres d'aquest país, i creuar el riu de Canalda. Del camp rodó ja enllacem amb la pista que ens mena al poble, ben emmarcat amb la seva roca. D'allà continuem la pista que du a la casa de Soldevila fins al pas de la Creueta, on prendrem un nou corriol ben dret que ens baixa altra cop al riu de Canalda poc més avall de la Roca de l'Ensuvinada.. passat el riu seguim la pista que amb forta pujada ens porta a l'era de St. Agustí d'Isanta. Val la pena arribar-s'hi per seguir el corriol que, pel peu de les parets, recupera el pendent fins el punt on hem iniciat la sortida. Del riu en amunt haurem passat pel jaciment de Les Portes i quedarem embadalits per les pinasses enormes de Font Ferrera.
4 comentaris:
ei, aquí falta la foto del banyet!!!, que es vegi, que es vegi... :-)
ahhh! n'estàs segur? :)
quina raconada Edu!!! Gracies, una nova descoberta a la llista... salut!
Adrià
ei si, aquest és un país de mil raconades.. però si, aquesta és una perla
salut!
Publica un comentari a l'entrada