**
Aquesta és una molt bona via de la roca dels Arcs, que troba el pas més agosarat resseguint l'esperó que es defineix perfectament entre el diedre de la bonica Lleida, i la no tan afortunada Montse Pueyo. Seguida molt d'aprop per la Tierra de nadie a la dreta amb qui comparteix quasi algun passatge al segon llarg, però si som fidels als burils, només caurem a la temptació de xapar algun bolt a menys d'un metre del discret buril. En tot cas, els burils estan en prou bon estat! I sempre els podrem reforçar amb alguna peça propera.
Escalada ben dreta, amb aire entre assegurances però mai exposada, i passatges amb gest a dretes i esquerres buscant les debilitats. Roca perfecte, i ben poc repassada.
Topos originals i projecte gentilesa dels obertusites
De material, la via està pràcticament equipada i la podrem completar al gust amb el semàfor d'aliens més el blau i els friends fins al C1. Els claus no fan cap falta. Graus ben ajustats, sobretot els sisens amb lliure, una mica marcianus (només 6a+?). Si teniu una mica de traça, el grau obligat no passa de V+A1 si li afegim un ganxo al cintu, excepte el passet de sortida de l'R1 de posar-s'hi bé.
L'itinerari és fàcil de seguir amb la topo del Luichi. I restes de magnesi!? (i aquest dia, la cordada de davant!?). El primer i segon llarg es poden enllaçar. O el segon i tercer. A tenir en compte que l'any passat en va quedar regulada l'escalada pel niu d'un falcó pelegrí. Hi hem vist els ossos d'un dels dos polls que es deixa morir per servir d'aliment a l'altre poll, una estratègia habitual, m'expliquen. A la piulada de la Montse Pueyo es veu l'imatge d'ambdós. Una altra piulada a la xarxa aquí.
Moltbonaescaladafetaidesfetambl'Aniol i unabonanimamiga que ens segueix d'aprop, eldiaquel'esquenadespertacomfeinatempsquenohofeia
4 comentaris:
M'enalegro que us hagi agradat, tenia pensat requiparla, però fa mandra i mes llegint el que s'explica dr les vies veïnes.
Encara tindré que ordenar el guirigall.
caram caram, no sabia que aquesta bona via també fos teva. Ara m'adono que cap de les topos inclouen la informació dels oberturistes, quelcom imprescindible i que mai entendré perquè s'omet tan descaradament (curiosament i sovint, excepte quan es tracta d'un mateix). Em pots recordar amb qui vas fer-ho, i quan? no tinc el llibre de torn, on recull aquesta informació al final de tot.
La propera que compartim que sigui en paret!
Per mi, nosaltres, no li cal cap reequipament. Els burils estan en molt bon estat. I afegeix un grau d'aventura, que les lluents xapes sempre treuen. Quelcom d'aventura! Amb la TdN, que deu ser posterior m'imagino, s'apropen massa al segon llarg. El vostre, és el pas més natural, i les línies a banda i banda de l'esperó només busquen ocupar l'espai tirant d'espinacs. Lògicament, amb una gimnàstica vertical igualment bonica i és que aquest pany és un regal dels Deus. I, alhora, prou habitual a la roca foradada dels Arcs. En tot cas, sempre millor peça a peça i sense moure les peces de lloc amb qualsevol excusa que acaben modificant la dificultat de la via (seria el cas per exemple de baixar un pam el primer buril del segon llarg).Sigui com sigui si dels burils passem als bolts, el tacte de la roca se'n resentirà aviat. Modestaopinió
bonavia!
Hola Edu, sóc el Dani. Després de trobar-nos a la Rampas vaig pujar aquesta setmana a repetir la Factor 2... com que deies que era tan bona..
Tenies raó. La via és boníssima, tot i que o bé han petat cantos al 6a+ o bé m'ha passat a mi alguna cosa. Potser li posaria 7a, ara mateix, o bé un pas llarg d'Ae. La resta es fa bé i si que concorda amb el grau.
salut i burins!
bona via doncs! Amb això del 6a+ penso igual, xo jo ni em vaig imaginar per on anava el grau, tot i que de 6c no baixava segur... aquests dies vam fer la de les nenes, boníssima també! de l'estil, però encara millor fins i tot. Fins la propera!
Publica un comentari a l'entrada