**
Esquiem aquest bonic vèrtex fronterer que tot i la seva discreta alçada fa de mirador privilegiat dels grans gegants adormits que l'envolten, el senyor Mont Valier, i els més propers Mont-Roig i Certascan, aquest últim en prou feines se li veu la carena, però se n'endevina igualment la presència per bé que el punt d'arrencada d'una bonica circular és el mateix. Menció especial a les vessants nord, les que cauen en picat cap a França i que deixen volar la imaginació veient línies arreu.
I tanta carterlleria és necessari? i el trist aparcament al pla de la Font de la Costa
Sobre l'estat de la neu: molt estable després d'aquest llarguíssim anticicló quasi gens interromput. Potser les nevades d'avui i demà? Sortim amb els esquís als peus des de Quanca que ja no ens treurem fins al cim, a excepció de creuar els passants d'aigua de la pista. El descens el fem amb neus variades, des de pols seca en alçada i també de més pesada, fins a compactada, endurida o neu primavera.
L'itinerari l'amanim arribant-nos a la carena cimera pel joc de torrents més propers a la muralla fronterera, amb llaçades dretes però que aquest dia la neu estovada ens deixa pujar molt bé sense ganivetes. Ull amb neus endurides! El descens se'ns fa poc resistible pel mateix lloc. Molt divertit. Aquest dia les neus a la pala cimera venint de l'estanyet de Montarenyo (el que vindria a ser la ruta normal) no és veu en tan bones condicions.
Aquest és un racó preciós dels Pirineus. M'imagino que el parc natural i les ganes de fer content a tothom a fet que al paratge de la Font de la Costa - 1.900m vall endins! - s'hi hagi plantat un aparcament d'alçada, amb una caseta per recollir l'autobus els turistes.. m'imagino, perquè els cartells, la plaça i la infraestructura no la dissimula ni la neu. Això no té aturador? La pista s'ha asfaltat a trams, la mateixa pista que cada any era una sorpresa com es trobaria, ara ja és una ruta per fer diners i enfilar turistes. I anariant!
Les allaus de fons d'aquests dies...
moltbonaesquiadamolbenfetaidesfetambelSamu i la mirada tova veient opcions arreus que seran
2 comentaris:
Ja fas bé d'aprofitar aquest anticicló per per a enfilar aquests cims.
Ja tenim el circ muntat a la tranquila pista de la pleta Palomera? Amb lo be que estava com estava...
I com impresiona el Montvalier des d'aquí! De fet com des d'arreu; formidable muntanya.
què fa més trist, veure el troç perdut, o saber-se'n espectador passiu ... l'accés a la natura és ple de contradiccions i sempre guanyen, i perdem, els mateixos.
Ai quin senyor! quina muntanya! d'aquestes que no cancen la mirada...
En el vostre trànsit de llevant a ponent, haurem de contemplar algun retorn, ... ahir la pluja se sentia ben còmode a la banda oriental.. potser massa oriental
Publica un comentari a l'entrada