Amb la Serra de St. Joan al fons des del Cogulló del Turp (Foto:EduPlana)
Després d'un llarg esmorzar al Tahussà entre uns i altres, sorpreses i amistats que ara venen i ara van, finalment enfilem tots quatre cap a la sempre sorprenent Serra de St. Joan. Una d'aquestes parets d'esquenes a les massificacions, serà per la seva enganyosa aprença de 'poca' tàpia o continuïtat de les vies, o alçada discreta, o ignorància col.lectiva?, sigui com sigui, St. Joan és allà, esperant a regalar-nos itineraris agosserats, exigents, clàssics tots (la Josep Mª Montfort és una molt bona opció per estrenar-se) menys un (la via Dismi és l'única equipada des de dalt) farcits de plaques, sostres, roca excel.lent a voltes ben compacte a voltes recordant al corall de Canalda, o farcida de grans blocs encaixats (que com diu el Miquel, no cauran pel pes de l'escalador) que són una delícia per l'autoprotecció. Farcits de sol.litud i un paisatge fantàstic. Farcits d'història i racons on els maquis feien de les seves.
Topo de la via i itinerari (en vermell, en groc aproximat la Racons d'Il.lusió) (Foto:EP)
La Montse i l'Emili enfilen a la Racons d'il.lusió (6c/6c+ o Ae 6b obligat), via oberta per en Miquel. Nosaltres entrem a l'Aereolito Sevillano, que ja me l'havien recomanda. Molt bona via, artificial amb gràcia, o lliure exigent. Sobre el material passem amb aliens, tascons i camalots fins al 3. Estrep recomanable si no es passa en lliure. L'accés el fem des d'una corba evident de la pista que ens deixa a peu de paret i per corriol poc fresat. Al peu de via hi trobarem un 2000 gravat. 10'. El descens el fem amb un ràpel (una mica a la dreta, última R de la Racons, amb corda de 70 és possible) fins a la feixa i d'allà a peu cap a la dreta fins a trobar la pista (fresa).
A l'R2 de l'Aerolito i a l'R1 de la Racons (Foto:EP i MiquelBlanco)
Sobre la graduació, els 6b dels artifos de l'L1 i L2 estan bastant ajustats (per mi 6c, enllacem els llargs). El 6b+ de l'L3 surt bé, i està molt equipat (pràcticament només col.locarem algun alien). L'L4 és un gaudi pels fissures i friends, llarg net de V/V+ entre blocs que no cauen, molt guapu. El darrer llarg és el més exigent i un flipe d'escalada. Protegit lo just. El darrer artifo en lliure queda de 7a/7a+. Algo expo si passes de primer i en lliure.
També aprofito per escalar i desequipar des de la feixa el darrer llarg de la Racons d'il.lusió que ha escalat l'Emili. Brutal, lliure exigent (6c+ no?, o 6b o 6b+ obligat). Caldrà tornar-hi per esclalar-la sencera.
Molt bona activitat feta i desfeta amb en Miquel Blanco, la Montse i l'Emili López , entre rises, afables cotilleos i parsimònies l'01/02/08.
L'Emili escalant l'L2 de la Racons (Foto:MB)
Passos en lliure difícil al passatge clau de la Racons (Foto:MB)
6 comentaris:
Osti nano. Molt bona akesta foto de la racons, és veu un passaken boníssim!!
Apa, a tibar-li!
la veritat és que duiem poca bateria i ens vam dedicar a fer fotos guapes dels companys pujant pel costat (l'última és amb el rapel que coincideix). Tu que també apretes molt bones vies les dues, molt recomanables! salut!
Ei Edu, bona activitat, companyia i fotos. No et felicito per la ressenya que aquest cop no l'has fet, però si per la dels posts anteriors que vaig seguint i guardant, estan de conya (per cert el meu disc dur ha dit que prou, que no hi cap res més, n'haig de posar un de més capacitat, amb tanta topo internauta...).
Apa siau, a veure si ens veiem algun dia per Coll de Nargó...
bones Xavi! la zona de fontferrera si no hi has estat és un racó molt maco, vies amb poques pretensions (tot i que algunes apreten!) però racó tranquil, ... si no tens el llibre del solsonès al bar la roella trobaràs la resta de topos.
merci per les felicitacions i avia'm si conicidim un dia que encara no ens coneixem!
A la Font Ferrera no hi he escalat però una vegada vaig estar caminant pel lloc, és molt tranquil. El llibre el vaig comprar a Solsona quan va sortir (de Catalunya no me'n perdo cap!). El que passa a vegades és que amb la pedra que tenim a l'Alt Urgell costa enredar a la gent per baixar al Solsonès. Algun dia enredo algú per anar a Canalda però després no hi volen tornar més (que si l'equipament, etc...). Buf, masses vies per fer i falta temps!
Xavi, quan vulguis fem cordada a Canalda, que encara m'en queden unes quantes, però és veritat que la roca de l'alt urgell és molt seductora... (a mi també em passa!)
records!
Publica un comentari a l'entrada