Escalant l'L3 (Foto:EduPlana)
.
La lluna ens ha fet el salt! passa per fer-se expectatives, com la vida mateixa! Va, ironies de l'escalada, o la vida... la mitja lluna era el reclam, allò que m'havia despertat l'interès per aquesta línia, pensant de trobar una fissura desplomada en off-width o quelcom similar.... un cop ens hi hem arribat: fissura poc definida, desplom amb roca precària recolzat sobre la placa amb masses crostes temeràries com per fer-hi res... En canvi, a la dreta apareix un esperó amb roca molt bona i escalada aèria... el Ramon va per feina i l'escala amb un pet, i després d'alguns dubtes de per on acabar la via, amb uns passos aèris recuparem la vertical de la R, som al capdamunt de la lluna, a la lluna li hem fet el salt. I a la base d'un desplom que sembla serà el regal de l'últim curt però intens llarg.
.
Iniciant l'L2 i a l'L3, amb la fissura de la mitja lluna que volíem escalar a l'esquerra de la imatge (Foto:RamonMaeso i EP)
.
Enllestim i encadenem l'L2 i l'L3 amb un sol parabolt de progressió en ambdós. La pluja amablament demana de retirar-nos.. no ens podem queixar, als Esplovins, Canelles, St. Joan, n'està caient una de grossa, .. la Bucòlica ens ha respectat i arribem secs i amb ganes d'enfilar-nos de nou per acabar aquest últim llarg ben aviat.Activitat feta el 18/03/07 amb en Ramon Maeso
A l'L3 i amb la pluja d'aprop caient sobre el pantà d'Oliana (Foto:EP)
Rapelant de l'R3 a l'R1 (Foto:EP)
Nuvolades a la cinglera dels Esplovins (Foto:EP)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada