Ens arribem a l'entrenyable St. Llorenç de Montgai fugint de les nevades del pre-pirineu. La nova via de Perles haurà d'esperar uns dies més. Remanem topos i al final ens decidim per aquesta via que ja feia temps que li tenia ganes, aprofitant a més que aquest pany de paret queda arrasserat del vent (amb entrades de N, al congost bufa del sud amb ratxes fortes). I stllordemonguai, o de monmarica com diu el Pol, que no deixa mai de sorprendre.. quina via! Molt recomanable.
.
Al sector dret de la Paret de l'Ós, la Isaac Gabriel, Viatge Astral i Quimèrica Laxitud són les més repetides quedant la Hivern Kòsmik en un immerescut oblit. Més exigent que la resta (si més no per equipament), el seu traçat combina l'escalada en placa dels primers dos llargs, un tram intermedi d'artificial ben aeri, i un final desplomat i atlètic que és una delícia. I tot plegat amanit amb l'equipament just i necessari, i fàcil de complementar. Una molt bona opció vaja.
.
De material, la via està semiequipada amb espits i claus però COMPTE amb l'estat d'alguns claus. A fi de comptes ja té 20 anys l'assumpte. L'única pesa nova és un parabolt afegit en el darrer espit de progressió de l'L2, avançant l'R2 a una repissa més còmode. Aquesta R estava equipada per rapelar (corda + mallón, possiblement enllaci amb l'última R de la Quimèrica Laxitud per poder baixar de la paret en dos rapels). Vam fer servir joc de tascons complet, aliens i friends fins al 2.5. Estrep i 13 cintes (recomanable 15!). Totes les R estan equipades excepte l'última (savina + friends).
L'accés és evident des de la carretera (5'). El peu de via el trobem a l'esquerra de l'inici de la Martinetti (aquest està marcat amb una fletxa vermella). Els dos primes espits (ennegrits) són visibles. No confondre amb una línia de parabolts lluents de l'esquerra, que és la J.E.Farreny. El descens el fem caminant, seguint una fresa poc definida amb tendència a l'esquerra fins a trobar la fresa bona i fites que ens porten a la pista que surt a la carretera (20').
A la topo he afegit la graduació original, a l'estil d'aquesta escola en vies obertes als anys 80, on a tot se li pot pujar un plus o grau sencer segons el que es porta ara. En tot cas, 6a obligat, i la fissura de l'L3 més aviat A2, més que A1 (per cert, pels superbous, se li veia coloraines...).
.
Sortida de l'L2 i entrada a l'R2 (Foto:XM i EP)
.
La repissa de l'R2 i escalant la fissura de l'L3 (Foto:XM)
.
Escalant la fissura de l'L3 (Foto:XM i EP)
.
8-10m de fissura desplomada, una zeta al mig (amb les orells sospitoses) i un espit a dalt. El final desplomat i aèri del mateix llarg (Foto:EP)
.
Escalant el tieso-desplomat últim llarg, la cirereta del via... (Foto:XM)
.
Activitat moltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i les nuvolades que van de passeig el 24/03/08
(Foto:EP)
per cert.... ens va caure un tascó gran, si algú va a repetir la via aviat i el troba i s'enrolla... .doncs merci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada