Les coves del Moro de Canalda (Foto:EduPlana)
El pany dret de la paret de Canalda perd l'arrogància del tram central i esquerra, però no per això deixem de trobar itineraris agosserats, exigents, i testimoni d'una concepció de l'escalada valenta, aventurera, alliçonadora. La via de l'Ignasi, mestre d'altres perles com la Directa Estel, reuneix tots els ingredients d'un bona escalada Canaldera. L'equipament és el just i necessari i la roca, excepte trams puntuals, excel.lent. Al primer tram de la via gaudirem de passos de panxa exigents i amb cert compromís. La part superior de la via però ens passejarem per les plaques característiques d'aquest pany de paret (com les veïnes via de la Rita i Shoogagoogagunga), amb passos atlètics i grans preses de roca gris perfectament compacta.
Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:EP)
Els graus estan força ajustats, amb un primer pas de 6b algo 'marcianu'. A tenir en compte. De material, tot i que la via està equipada, recomanable joc de tascons i aliens per evitar algun distanciament entre assegurances. Nosaltres vam rapelar de la R5 fins a l'R2 (2x60, preveure mallons si no hi són). Sino a uns 100m a l'oest hi ha una instal.lació de ràpels (s'ha de destrepar fins a una alzina evident al jardi superior i d'allà amb un ràpel al següent jardi: 2x60).
Vam enllaçar l'L1 i L2, i l'L3, 4 i 5. El dia es va aixecar massa fred com per aturar-se massa, i per escalar la veïna Tirant pel Dret com era la idea. Acabem passant el matí fent d'antropòlegs per les coves del Moro, on de fa dues setmanes s'ha reequipat l'accés (cablejat).
Activitat feta fugaçment que el fred apreta entre converses d'un territori que s'esgota amb en Miquel Blanco el 9/02/08
Itinerari des de peu de paret i escalant l'L1 (Foto:EP)
Escalant l'L1 i capricis de la paret amb els desloms del primer llarg de la Grisolda (Foto:EP)
Les coves del Moro i l'esperó per on puja la Visbilitat reduïda que travessa el sostre (Foto:EP)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada