Amb vistes a la vall de Coronas, amb els ibons totalment innivats
L'Aneto no necessita presentació, i la seva ruta normal pel Portillón Superior i el descens circular per Aigüalluts tampoc. El plaer però de gaudir-ne amb la sol.litud, si és que existeix, d'un paisatge grandiós amb el blanc recent de moltes nevades recents, que acumulen gruixos ja de molt bon final de temporada... el plaer doncs, ja ocupa un espai propi. Un regal.
Excel.lent nivell d'innivació al massís de les Maladetes i RODALIES!.. amb el permís de la meteo, aquest any és d'aquests que es podrà tancar temporada com marca la 'tradició', pel solstici d'estiu. Cota de neu a cares nord a 2000m, i a cares sud cap als 2300-400m. Però sobretot, molt gruix de neu de les nevades recents.
Enfilo per la ruta normal, aprofitant la tranquil.litat del massís d'entresetmana i la finestra de bon temps fins a mig matí (els núvols arriben amb puntualitat anglesa).
Em calço a l'alçada de la Renclusa, neu dura de debò fins a cota 2900m (les ganivetes treballen de valent), i passat el Portilló Superior, lleugera capa de neu pols sobre neu pols dura 'apelmaçada'
L'escenari és bestial, quin pastis! molta neu. Adjunto fotos dels massissos del voltant, per ex. Ballibierna, vall de Corones, Tempestats... al dente. O per fer l'Alta ruta de l'Aneto, perfecte.
El descens, fins a cota 2900 neu pols dura 'apalmaçada', tot i que no arriba a ser crosta ni acanala els esquís... però cansa molt. A partir d'aquí fins a 2000m (Aigüalluts) neu primavera transformada al gust segons orientació... un gaudi.
Algunes imatges per compartir-les....
Allau del dia abans provocat pel despreniment d'un troç de cornisa, habituals amb nevades tardorenques i tot i ser lent, molt perillosos amb pendents fortes. Aquest tenia una recorregut de més de 500m
Pas de Mahoma i l'ensurt de l'helicòpter quin va fer una parada estacionaria al cim just creuant el pas... sort del piolet mossegant la neu a la cornisa...
Activitat feta a la cerca d'un nou petit repte, d'un mateix, el 30/05/08
..hi ha dies que el puma empeny, afina la mirada i es fa escoltar. L'ocell del portilló superior prou que ho sabia, allà estava, per vèncer dubtes, allà era al cim també. Hi ha dies que foquejar, s'assembla a sobrevolar, l'ànima, entre muntanyes que xiuxiuegen a cau d'orella, si et deixes escoltar... un regal preciós per un final de temporada on les borrasques donen poca treva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada