Segona ascensió a la vall d'Avérole..... avui ens decidim per un dels clàssics de la zona, l'Albaron! Tot plegat suma més de 1500m de desnivell, amb un final segons la ressenya de 'fàcil escalada mixta' que trobarem assegurada amb cordes fixes... en conjunt, un molt bon itinerari alpí que podem rematar amb una volta circular fent el descens per la gelera de Grand Fond.
Pujant per la canal deixant la ruta del coll de la Bessanaise per desviar-nos a l'esquerra (Foto:EP)
Poc abans del replà on comença el flanqueig amb l'Ouille d'Arberon i l'Ouille de Valletazz darrera (Foto:EP)
És aviat, i ens hi posem. Hi ha ganes, i il.lusió per arribar tots quatre al cim. El d'avui és un repte compartit!
Al tram final del flanqueig que acaba amb la morrena visible. Al fons el cim i la pala d'accés a la gelera cimera (Foto:EP)
L'itinerari, tot i ser molt lògic, no és tant evident com el d'altres cims de la vall. Sortirem del refugi en direcció E direcció al coll de la Bessanaise. A la cota 2450m aproximadament ens decantem a l'esquerra per una canal o terreny poc definit fins un petit replà on començarem un llarg flanqueig (sense guanyar ni perdre cota) fins una morrena lateral. D'allà seguim pujant suau fins una pala final que ens encara a la pala superior que mena a la gelera del cim, són 600m de desnivell constant i amb forta pendent.
Superem el tram final de la pala o, amb esquís i traçades una mica exposades o amb els esquís a l'esquena. Ens tornem a calçar i guanyem cota suaument fins a encarar l'accés al mur final del cim, on trobarem la instal.lació de dos trams de cordes fixes.
Superada la pala ens tornem a calçar els esquís, encara resten 200m bons de desnivell. Al fons, d'esquerra a dreta La Bessanèse, l'Ouille d'Arberon i la Pointe de la Valette al fons (Foto:EP)
Les cordes es troben en molt bon estat, cada metre/dos metres les trobarem nusades, pel que podem escalar aquest tram a l'estil d'una via ferrada. Hi ha un parabolt de progressió, i un al final on, reforçat amb un clau i ponts de roca hi trobem la instal.lació de ràpel que farem servir per baixar (20m, amb un sol cordino de 30m també es pot baixar però queda més exposat. També es pot destrepar usant les cordes fixes). Hi ha un tercer bolt a dalt el cim que podem utilitzar per assegurar-nos fins al ràpel.
Pel descens hi ha l'opció de baixar per la gelera de Grand Fond, orientada a l'O i amb bona innivació fins a cotes baixes. Només haurem de parar compte de decantar-nos cap a l'esquerra per a sortir al poble d'Avérole si hem de tornar al refugi. Nosaltres, amb l'hora que era, vam baixar per la ruta d'ascens (val a dir que el flanqueig té el pendent just per no haver de remar), enllaçant pales i dificultats al gust.
Algunes informacions pràctiques:
* La vall té una orientació bastant S, pel que la neu transforma ràpid
* L'ull d'alguns nusos de les cordes és força petit, pel que cal preveure mosquetons asseguradors petits (no és imprescindible, és guanya en comoditat)
* És fàcil trobar aglomeracions al tram de cordes fixes (tot i que el ràpel cau vertical una mica a l'esquerra)
Una experiència de muntanya, i humana, preciosa, superant cadascú al seu nivell i compromís les dificultats, però sense deixar-nos de banda en cap moment. Un gaudi i un luxe de companyia i ascensió.
Activitat feta el 3/05/08 amb Guillem Amorós, Gemma Turell i Marina Gay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada