La finestra del refugi.. d'esquerra a dreta La Bessanèse, l'Ouille d'Arberon, l'Ouille de Valletazz i cap al Pointe de la Valette (Foto:EduPlana)
viatgem als Alps... on les muntanyes es fan gran, però l'ànima no es fa petita... més aviat al contrari!
Enceto una de tres piulades dels cims que vam fer durant l'estada a la vall d'Avérole (Vanoise) aquest pont de maig. Sector oriental dels Alps, frontera amb Itàlia. Un viatge de 800km i molts racons.... els de la vida, les amistats, l'amor per la muntanya.
L'emplaçament del refugi d'Avérole i l'orografia de la vall és perfecte per estar-hi més d'un dia i poder fer diversos itineraris sense repetir cap tram. Des del refugi s'obren 6 valls (tres de principals amb ramificacions pràcticament en seguida) pel que les possibilitats de cims, orientacions, etc.. són moltes! L'accés al refugi es fa per la vall que porta el mateix nom, des del poble de Bessans. La petita carretera asfaltada cap a d'Avérole (1990m, darrer poble de la vall) és només oberta al pas de veïns durant l'estiu però a la primavera s'hi accedeix sense problemes (en funció de l'época la podem trobarem coberta de neu). Del poble encara surt una pista fins al Plan du Pré (2077m) en molt bon estat i que vam trobar netejada, pel que l'aproximació al refugi (2210m) era realment curta! (nosaltres però ens vam calçar els esquís al poble).
Per cert, envejable professionalitat i educació dels guardes i esquiadors del refugi... quan lluny n'estem aquí!
El refugi, emmarcat amb l'imponent silueta de l'Ouille d'Arberon, amb la gelera d'Amès que mena a la Pointe Marie a l'esquerra, i ascens pel torrent d'Oney (Foto:EP i GuillemAmorós)
El primer dia ens decidim per l'Ouille d'Arberon, un dels itineraris clàssics de la zona (3.563m, MBEA, orientació N-O). Des del refugi seguim l'itinerari evident fins al col d'Arbéron (3022m) pel torrent d'Oney, i d'allà ens decantem a l'E per creuar la gelera fins al coll de la dreta on comença la carena que porta al cim. Són encara 300m de desnivell que farem a peu (sense cap dificultat) si volem fer cim (una alternativa és flanquejar i encarar l'esquiada fins pràcticament al cim per la seva cara S, a tenir en compte).
La piràmide cimera amb la ruta normal pel coll de la dreta. Una alternativa interessant pot ser enfilar la gelera per l'esquerra (major descens) fins la carena que mena al cim (necessita d'encordar-se). A baix a la dreta es veuen unes traces que permeten flanquejar i accedir al Croix Rousse, i també al cim per la seva pala S, que des de la carena cimera semblava esquiable fins al cim (Foto:EP)
El descens, fantàstic, podent rematar-lo amb un final de vertigen (d'S4 a S6) pels murs de l'esquerra del torrent segons les ganes i possibilitats de cadascú. Vam trobar neu en excel.lents condicions, pols a dalt, primavera al punt després... bestial tot plegat. Uns dies abans del pont havia caigut una nevada de 60cm pel que hi havia molta pala per petar!
Traces de descens vistes dos dies després pujant a l'Ouille de Valletazz. Un cop més s'aprecia la 'lògica' més alpina de fer cim per l'esquerra de la gelera (Foto:EP)
Activitat feta el 2/05/08 amb Guillem Amorós (amb qui finalment ens hem regalat una esquiada als Alps! ..qui la busca la troba!), mentre la Marina Gay i la Gemma Turell enfilen a la Pointe Marie (3313m, BEA)...
...seguirem piulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada