Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 maig 2008

L'escala de dificultat en l'esquí de muntanya

A Faura i Longàs (2004) podem llegir: "En el mundo del esquí de montaña no existe una escala indicativa de las dificultades suficientemente clara y generalizada. Ello es debido a que las condiciones pueden hacer varirar enormemente la dificultad de una ascensión de un momento a otro, lo que en muchos casos convierte en inútiles todas las indicaciones. Lo fundamental para evaluar la dificultad de una ascensión es el desnivel, dureza, longitud del recorrido, inclinación de las palas y exposición a peligros objetivos. Pero en realidad lo más importante es una correcta evaluación sobre el terreno de las conidciones de la nieve y la montaña, y para ello lo más útil es la experiencia."

Les dues escales de dificultat més utilitzades són les
que ofereixen l'escala Blachère i l'escala Traynard. Ambdues però faran referència principalment a la inclinació del pendent i l'exposició, havent de complementar-se, a criteri i condició física de cadascú, amb el desnivell total acumulat i la longitud de l'itinerari. La primera però inclou la capacitat de l'esquiador a afrontar neus amb condicions canviants.

És habitual emprar la graduació de les dues a l'hora d
e ressenyar la dificultat d'un itinerari. Tot i que el nivell d'innivació i la qualitat de la neu pot fer variar força la dificultat final del recorregut, en general la convinació dels dos valors dóna una idea força precisa del que trobarem. Val a dir que, per exemple, dificultats superiors a S4 ja es té en compte que només podran afrontar-se amb les condicions de neu adient (nivell de transformació i estabilitat del mantell). A fi de comptes, neus dures amb pendents superiors al 45º i trams exposats suposen un compromís que caldria evitar, per sentit comú.

La classificació de l'escala Blachère es basa en
el nivell tècnic de l'esquiador i "ofrece ciertos peligros por la apreciación subjetiva o la sobrevaloración de las capacidades personales":

ME - Esquiador mitjà (pendent moderada i terreny ampli. Esquiador amb poca experiència)
BE - Bon esquiador (per a esquiadors capaços d'op
erar en terrenys reduïts, amb pendents de fins a 30º i neus no del tot bones)
MBE - Molt bon esquiador (itinerari d'alta dificultat, amb pendents de fins 40º, amb pasatges exposats i obligats i neus de tots els tipus)

Posteriorment a aquesta classificació se li
ha afegit la A d'alpinista, que pretén reflectir les qualitats afegides d'alpinista que es requereixen per a superar determinats trams sense esquís, on pot ser necessari utilitzar el piolet, grampons, corda o altres tècniques d'assegurament o progressió.

MEA - Esquiador mitjà-alpinista
BEA - Bon esquiador-alpinista
MBEA - Molt bon esquiador-alpinista

L'escala Traynard acota la inclinació i configuració del terreny. És especialment útil per a valorar el pendent en els descensos:

S1 - Terrenys plans o mínimament inclinats. Carreteres o camins, o platons de fons de vall.


Camí del Canigó (Foto:EduPlana), tram d'S1ME

S2 - Terrenys poc inclinats, amb fàcil maniobrilitat


Tram d'S2/S3 enfilant la inèdita pala SE del Fontfreda, tram d'S2 fins a S3 i BE (Foto:EP)

S3 - Pendent moderada, inferior als 35º, amb amplitut de girar.


Descens de la Pica d'Estats per la vessant francesa, S3BE (Foto:EP)

S4 - Pendents superior a 35-40º, terreny estret i obligat en els girs amb dificultats naturals (corredors, esquerdes, cornises)


Descens de la canal del Cristall, al Cadí, itinerari d'S4MBEA (Foto:EP)

S5 - Pendents molt fortes, superiors als 45º, molt obligades i amb gran exposició. "Es la frontera del esquiador de alto nivel"


Tram final i estudiant la sortia del pic d'Alba, S5MBEA (Foto:EP i AniolVilalta)

S6 - Inclinació superior als 50º, amb pendents molt difícils que exigeixen una tècnica específica. Es considera esquí extrem


Aresta cimera del cim de Cambre d'Ase i la canal de la rimaya pujant a la Maladeta, propostes d'S6 (Foto:AnaVicente i EP)

Informació treta de: Faura, E., Longàs, J. 2004. Pirineos en esquís, 150 itinerarios para esquí de montaña. Desnivel ediciones.

Alguns exemples de graduació són:
  • Cim del Puigmal (per Núria) o Taga: ME-S2
  • Cim del Puigmal (per França): ME-S3
  • Cim del Pedraforca (tartera): BEA-S3
  • Cim de la Pica d'Estats (per França): MBEA-S3
  • Cim del Fontblanca (Andorra): MBES3-S4
  • Cim de l'Aneto: BEAS2-S3
  • Canal del Cristall (Cadí): MBEA-S4
  • Canal de l'Ordiguer (Cadí): MBEA-S5
Des del meu punt de vista a partir d'S5 és una classificació massa acotada, ja que per damunt de les dificultats que podem trobar per exemple del descens de la canal de l'Ordiguer hi ha un ventall molt ampli de nivells que caldria encabir tots com a S6.

Per altra banda, aquestes graduacions fan referència a l'itinerari de la ruta 'normal'. En canvi, sovint podem trobar alternatives de descens buscant majors dificultats, el que cal diferenciar la dificultat obligada i la dificultat de l'itinerari que nosaltres hem escollit.

Finalment, caldrà diferenciar de si per exemple trobem un tram relativament curt de pendents superiors a 45º, o si aquestes es mantenen durant centenars de metres, inclús amb ressalts rocosos intermitjos, on l'exposició de l'itinerari augmenta sensiblement.

Bé, tal i com es diu en el món de l'escalda, els graus són orientatius... destacar altre cop però la manca de graduacions intermitges en el rang d'esquí d'alta dificultat o extrem.

salut i bona traça!


5 comentaris:

freeride ha dit...

bon reportatge. Veig que aquest llibre ens ha servit a molts ;-)

De fet, jo tinc un article publicat molt semblant al teu, i és que trobo que és important la classificació, però sense arribar a ser obsessiu.

efectivament, hi ha una manca de gradació en els nivells superiors com per exemple allò que dius en els últims paràgrafs.

edunz ha dit...

bones freeride!
escolta, no tinc manera d'accedir al teu blog, el seu nom és 'las miniestaciones ivernales'? a veure si em passes l'adreça o m'envies un mail amb la teva adreça i t'envio les fotos que em deies:
edunz@hotmail.com

a veure si puc veure el teu article. Volia preguntar-te també si en el món del freeride, amateur o professional, hi ha graduació i com és.

va, que encara podrem fer una bona esquiada aquest final de temporada!

freeride ha dit...

Pues que yo sepa no hay ninguna otra clasificación. De hecho no la he odio nunca, ni en amateur ni en profesional.

Ya te he contestado por mail ;-)

TRanki ha dit...

Hola,

No sé...

suposoq ue la escala de dificultat li manca un aspecte que no acabo de veure clar..LA EXPOSICIÖ.

HI ha descensos menys dificils i on l'error pot ser pitjor.

Ex: Cara Oest del Gra de fajol respecte a la canal estasen de l'Aneto.

Ex2: canal dels ENCANTATS respecte a Canal de l'Ordiguer ( ressalts tapats)..i segons com el mateix ordiguer respecte al CRistall ( caiguda directa).

Ex3: La Forcanada o el descens directe del Bastimets cap a Vallter2000 recte des del cim respecte a la Canal central del Gra de fajol Gran ( amb els ressalts tapats).

UNa altra pregunta de ignorant:¿es contemplen els descensos ENCORDATS? ës una possibilitat ( rotllo esportiva o top rope com a assaig...) No seria una manera de "provar" un descens molt exposat ( rotllo Pany al Calderer o Verdet... o Goulotte de la Maladeta, o les Canals del Gra de Fajol petit..etc.

dw!

edunz ha dit...

ei uri,
efectivament no havia vist el teu post!

l'exposició és just l'altre aspecte que no queda inclòs en aquesta escala. Fa temps li vaig donar voltes a l'assumpte i volia fer arribar una proposta als foros, però ja m'espero que arribi la neu que ara no hi ha quòrum!

Per exemple, 30m de 50º (cara nord del mont perdut)li correspon S5, i òbviament serà diferent de 500m de desnivell continuats de 50º. I l'altre tema és com bé dius la recepció o l'existència de ressalts en la trajectòria de caiguda....

un invent podria ser:

S4MBEA30º45º10mE

= dificultat general d'S4 i MBEA, pendent mitjana de 30º, pendent màxima de 45º mantinguts en un màxim de 10m i E de expo ...

podria ser la canal del Cristall.

També s'ha de pensar que la quantitat de neu pot fer canviar l'assumpte. Els ressalts de l'Ordiguer poden estar tapats, fer-se amb un petit salt, haver-los de desgrimpar i fins i tot haver-los de rapelar.. tot dependrà de quanta neu hi hagi

Tema encordar-se... no ho he vist mai, és com be deies ahir com escalar en tope rope... no se, les emocions són les emocions no?

salut!