Acabem l'estada d'aquest pont de maig al refugi d'Avérole amb aquesta bonica, curta però intensa sortida al cim de l'Ouille de Valletazz, que es troba ben bé davant del refugi.
Enfilant, a l'inici de la carena penjada a mitja vessant i el cim de l'Albaron al fons a la dreta (Foto:EP)
L'aspecte invita, i molt (en tots aquests dies i gent al refugi, encara no ha estat esquiada!). Estudiem l'ascens per encarar la pala de front, i trobem un pas lògic entrant primer per la dreta, per tornar després a l'esquerra fins al pla de Mont Seti, un plató en alçada sobre el que es recolza la piràmide cimera.
Itinerari vist des del refugi, en vermell l'ascens i el blau el descens (Foto:EP)
El resultat, una molt bonica ascens/descens amb fortes pendents (S4 i trams d'S5) i algun tram amb cert compromís... tot i que les dificultats es poden escollir al gust (sempre quedaria l'opció de baixar pel camí de pujada, on el pendent no supera els 30º).
Problemes logístics ens fan endarrerí i els horaris apreten, així que no fem cim, però de ben segur tot l'itinerari no té pèrdua. Sortida molt recomanable (dificultat però), tot i ser un tres mil dels 'petits' de la vall. baixem amb una neu primavera transformada al punt, .. bestial.
Al primer tram rocós cal para compte, nosaltres seguim les traces que hem deixat de pujada, a peu, per trobar el millor itinerari esquiable de baixada. El descens de la pala que ve a continuació i que cau en picat fins al torrent,... absolutament fantàstica.. només li falten uns quants centenars de metres més de desnivell per ser perfecte.
Però això s'acaba..... ens arribem al refugi, d'allà al vehicle.. i d'allà cap a Catalunya... amb el cap encara deixant traça... dies fantàstics, amb un temps esplèndid, i una petjada, a voltes la d'un llangardaix, a voltes la del puma, la que ens han deixat les muntanyes i la gent de la petita i discreta vall d'Avérole a la nostra ànima, que avui du un somriure encara més gran!
Refugi d'Avérole, auster per fora, acollidor i pràctic per dins (Foto:EP)
(Foto:GA)
Activitat feta el 4/05/08 amb Guillem Amorós, i l'aguaït de la Gemma Turell i la Marina Gay
i mentre sortim de la vall, entre boscos de larix i cases que conserven l'estil tradicional alpí, esperant a ser envestits per la Heidi o en Pedro en qualsevol moment... amb els sol de la tarda escolant-se per la finestra i escalfant la nostra pell recremada... un nou repte amb nom propi deixem enrere, ... ja hi tornarem... ja...
Darrer incís. Aquest cop hem fet camp base al refugi tots els dies, però les opcions són moltes, des de fer la travessia circular clàssica que comença al refugi de Carro i passa per l'Evettes, fins a simplement saltar per un parell de dies algun dels refugis veïns, com l'italià Alberto Gastaldi.... tot al gust! en tot cas, no ens ha sobrat gens de temps!
Informció sobre les esquiades a la Vanoise al llibre "Vanoise Ski Touring" de Paul Henderson (Cicerone Press) que es pot trobar per exemple a la llibreria Altaïr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada