La piràmide cimera del Pico Cordier amb les primeres llums (Foto:EduPlana)
meteo capritxosa, juganera.. en aquest final de temporada. Un petit forat de bon temps en les darreres dues setmanes, cal ser-hi però, qui la busca la troba, un regal de descens, tot i la neu, també juganera, obrir traça i un descens de quasi mil metres de pales verges, a la cara nord de les Maladetes, del Pirineu freqüentat, és un luxe, un bon regal..
Obrint traça... (Foto:AniolVilalta)
El pico Cordier és un tresmil del massís de la Maladeta que no desmereix en res a la resta de veïns. En canvi, el seu aspecte amb un final alpí i obligat, i l'incontestable estètica de la veïna Maladeta el manté extraordinàriament solitari. Un bon dia d'anticiló en prou feines podem trobar-hi alguna tímida traça! mentre a la canal de la rimaya toca seguir traces o al pas de Mahoma esperar el torn.
Les primeres llums amb la Maladeta a l'esquerra i el Pico Sayo a la dreta, i a la cota 2250m aproximadament (Foto:EP)
Ens calcem a 10' del pàrquing de la Besurta (1897m) que ja és obert. Flanquegem per les pales de l'esquerra el replà del refugi de la Restanca, fins a prendre els lloms que pugen fins a la gelera de la Maladeta entre el torrent de la Maladeta (O) i el torrent de l'E (aquest últim és el que habitualment es fa servir per accedir al Portillón Superior (Aneto) i a la Maladeta). A la cota 2100m deixem les traces de pujada i baixada que enrereixen les sensacions. Tenim per endavant més de mil metres de desnivell per pales nues sense traces, i una bona capa de neu pols de les nevades d'aquests dies.... la bellesa pren forma, el paisatge blanc bestit de gala, la muntanya respira. I xiuxiueja.
Amb el pico de Paderna al fons (Foto:AV)
Pujant pels lloms amb el cim al fons (Foto:EP)
Però ens calia sortir una hora abans, i el canvi de temps arriba puntual, en el punt on la neu pols sobre una capa endurida s'escola pendent avall a cada traçada i no ens aguanta.... 3.150m, decidim tirar avall, la neu no és prou estable per fer cim, i així aprofitem el bon temps per esquiar a gust sense perdre el relleu....
gaudirem d'una neu pols extraordinària, però també d'un tram de neu crosta peleona fins a neu primavera ben transformada a cotes baixes.
En definitiva, una molt bona ascenció i on trobar certa sol.litud.. però que només podrà afrontar-se amb la neu ben estabilitzada. El tipus d'allaus amb origent puntual sota cornises i ressalts rocosos donent idea de la fragilitat de les nevades recents en fortes pendents...
i algunes imatges més...
Traces, amb el pic de la Renclusa al clatell i la Tuca Blanca de Pomero al fons (Foto:AV)
Obrint traça... amb els contraforts de la Diente de la Maladeta a la dreta (Foto:AV)
traces.. del descens que s'adivina (Foto:EP)
Amb el Portillón superior al fons i esquiadors per el camí normal de la Maladeta (Foto:EP)
Un dels millors descensos dels Pirineus (Foto:EP)
Propers a la cota 3000m.. amb el cim de la Salvaguardia al fons (Foto:EP)
Amb la fantàstica gelera de la Maladeta a l'esquerra i darreres traçades abans de que la neu comenci a circular avall al anar guanyant pendent.. fi de festa, i avall! (Foto:AV)
Activitat feta el 18/05/08 amb l'Aniol Vilalta, .. i l'Anna, l'Ignasi i companys valencians que han arrencat més tard..
Bona innivació per l'època de l'any.. encara queda bona temporada, si els ruixats ho permeten..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada