Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 de maig 2008

Aneto, 3404m BEA-S3 (Massís de les Maladetes)


Amb vistes a la vall de Coronas, amb els ibons totalment innivats

L'Aneto no necessita presentació, i la seva ruta normal pel Portillón Superior i el descens circular per Aigüalluts tampoc. El plaer però de gaudir-ne amb la sol.litud, si és que existeix, d'un paisatge grandiós amb el blanc recent de moltes nevades recents, que acumulen gruixos ja de molt bon final de temporada... el plaer doncs, ja ocupa un espai propi. Un regal.


L'estona abans des de la llar de foc i amb vistes al cim des del Portillón Superior

Excel.lent nivell d'innivació al massís de les Maladetes i RODALIES!.. amb el permís de la meteo, aquest any és d'aquests que es podrà tancar temporada com marca la 'tradició', pel solstici d'estiu. Cota de neu a cares nord a 2000m, i a cares sud cap als 2300-400m. Però sobretot, molt gruix de neu de les nevades recents.

Enfilo per la ruta normal, aprofitant la tranquil.litat del massís d'entresetmana i la finestra de bon temps fins a mig matí (els núvols arriben amb puntualitat anglesa).

Em calço a l'alçada de la Renclusa, neu dura de debò fins a cota 2900m (les ganivetes treballen de valent), i passat el Portilló Superior, lleugera capa de neu pols sobre neu pols dura 'apelmaçada'


La glacera de l'Aneto


El descens del Moilleres vers el pla d'Aigüalluts


Tracés que podrien no acabr mai.. al coll de Coronas

L'escenari és bestial, quin pastis! molta neu. Adjunto fotos dels massissos del voltant, per ex. Ballibierna, vall de Corones, Tempestats... al dente. O per fer l'Alta ruta de l'Aneto, perfecte.

El descens, fins a cota 2900 neu pols dura 'apalmaçada', tot i que no arriba a ser crosta ni acanala els esquís... però cansa molt. A partir d'aquí fins a 2000m (Aigüalluts) neu primavera transformada al gust segons orientació... un gaudi.

Algunes imatges per compartir-les....


Allau del dia abans provocat pel despreniment d'un troç de cornisa, habituals amb nevades tardorenques i tot i ser lent, molt perillosos amb pendents fortes. Aquest tenia una recorregut de més de 500m


Detall de la vall de Coronas amb els ibons totalment innivats


El corredor Estasen i contraforts de farcits de neu arribant al cim....pastís de neu!


Al punt més alt de la serralada dels Pirineus...


Poesia i harmonia del paisatge blanc


La cresta del Tempestats des del cim


Amb vistes al Ballibierna i la vall de Coronas


Pas de Mahoma i l'ensurt de l'helicòpter quin va fer una parada estacionaria al cim just creuant el pas... sort del piolet mossegant la neu a la cornisa...




Descens...


Fi de festa poc abans d'arribar al pla d'Aigüalluts


Detalls...




... d'una primavera que desborda


El refugi lliure poc abans de la Besurta

Activitat feta a la cerca d'un nou petit repte, d'un mateix, el 30/05/08

..hi ha dies que el puma empeny, afina la mirada i es fa escoltar. L'ocell del portilló superior prou que ho sabia, allà estava, per vèncer dubtes, allà era al cim també. Hi ha dies que foquejar, s'assembla a sobrevolar, l'ànima, entre muntanyes que xiuxiuegen a cau d'orella, si et deixes escoltar... un regal preciós per un final de temporada on les borrasques donen poca treva.

Marxa Coll de Port - Pinós (Solsonès, 63km, +1364m, - 1776m)


Camí de les masia de Brics (Foto:QuicuRiu)

Enceto la primera d'algunes entrades que vindran de marxes. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar".. un destí, o no, un paisatge, un sentir, un compartir, un escoltar, un territori que respira.


Deixant el prepirineu a l'esquena.. (Foto:QR)

Aquesta primavera de "sequera" no dóna treva...


El dia s'aixeca amb nuvolades i ja plou quan encara no ha sortit el sol, la petita finestra de bon temps anunciada encara mandreja entre els llançols... canvi de plans, i m'espero a que la colla passigolla que són creuant el Solsonès seguint el GR de nord (Coll de Port, la divisòria que separar la vall de Lord o St. Llorenç de Morunys amb la vall de Tuixén) a sud (fins al santuari de Pinós, el que diuen el centre de Catalunya, o punt neuràlgic d'energies i altres forces telúriques.... sigui com sigui, molts quilòmetres enllà) arribin al Cap del Plà on m'ajunto a la marxa. En total 63km, 45 des del punt de trobada.


El track de l'itinerari.. al tram final perdem la ruta i ens desvíem cap a Ardèvol


Paisatge cremat, on els roures ocupen l'espai dels pins.. passades les basses de Brics (Foto:QR)

Una comarca que no deixa de sorprendre, una colla farcida de vitalitat i ganes de riure, un paisatge ple de primavera ja quan els ruixats donen pas al sol i un cel ple de blau i tamisos...

Un itinerari ple de contrastos, des dels paisatges alpins del N fins a al mosaic del cereal de secà i boscos d'alzines, roures i pinasses de la Catalunya central, seguint ben bé fins a Solsona la carena que divideix les aigües de la comarca cap al Carener i delta del Llobregat a l'est, al Segre i delta de l'Ebre a l'oest. Un territori ple d'història, horitzons amples, esquitxat de masies i petits nuclis a voltes milenaris d'un patrimoni, el rural, que heretem, i que lluitem per mantenir, viu!


Poc abans del santuari del Miracle... terra de santurais.... i energies! (Foto:QR)


Passat el poble de Su entre sembrats ofenosos (Foto:QR)


Amb el Santuari de Pinós al fons (Foto:QR)


Punt de destí, les que parlen són les cames! i cap a l'hostal a celebrar-ho, entre parets farcides d'històries d'un hostal que en més de 300 anys no ha tancat mai!

Activitat feta el 24/05/08 amb en Rafel, Xesco, Xexu, Jaume, Quicu, Àngel, Valentí, Pilars, ..... Uns bons, però bons, somriures.... colla de VALENTS!


... i nous projectes que ja ronden pel cap.

27 de maig 2008

L'escala de dificultat en l'esquí de muntanya

A Faura i Longàs (2004) podem llegir: "En el mundo del esquí de montaña no existe una escala indicativa de las dificultades suficientemente clara y generalizada. Ello es debido a que las condiciones pueden hacer varirar enormemente la dificultad de una ascensión de un momento a otro, lo que en muchos casos convierte en inútiles todas las indicaciones. Lo fundamental para evaluar la dificultad de una ascensión es el desnivel, dureza, longitud del recorrido, inclinación de las palas y exposición a peligros objetivos. Pero en realidad lo más importante es una correcta evaluación sobre el terreno de las conidciones de la nieve y la montaña, y para ello lo más útil es la experiencia."

Les dues escales de dificultat més utilitzades són les
que ofereixen l'escala Blachère i l'escala Traynard. Ambdues però faran referència principalment a la inclinació del pendent i l'exposició, havent de complementar-se, a criteri i condició física de cadascú, amb el desnivell total acumulat i la longitud de l'itinerari. La primera però inclou la capacitat de l'esquiador a afrontar neus amb condicions canviants.

És habitual emprar la graduació de les dues a l'hora d
e ressenyar la dificultat d'un itinerari. Tot i que el nivell d'innivació i la qualitat de la neu pot fer variar força la dificultat final del recorregut, en general la convinació dels dos valors dóna una idea força precisa del que trobarem. Val a dir que, per exemple, dificultats superiors a S4 ja es té en compte que només podran afrontar-se amb les condicions de neu adient (nivell de transformació i estabilitat del mantell). A fi de comptes, neus dures amb pendents superiors al 45º i trams exposats suposen un compromís que caldria evitar, per sentit comú.

La classificació de l'escala Blachère es basa en
el nivell tècnic de l'esquiador i "ofrece ciertos peligros por la apreciación subjetiva o la sobrevaloración de las capacidades personales":

ME - Esquiador mitjà (pendent moderada i terreny ampli. Esquiador amb poca experiència)
BE - Bon esquiador (per a esquiadors capaços d'op
erar en terrenys reduïts, amb pendents de fins a 30º i neus no del tot bones)
MBE - Molt bon esquiador (itinerari d'alta dificultat, amb pendents de fins 40º, amb pasatges exposats i obligats i neus de tots els tipus)

Posteriorment a aquesta classificació se li
ha afegit la A d'alpinista, que pretén reflectir les qualitats afegides d'alpinista que es requereixen per a superar determinats trams sense esquís, on pot ser necessari utilitzar el piolet, grampons, corda o altres tècniques d'assegurament o progressió.

MEA - Esquiador mitjà-alpinista
BEA - Bon esquiador-alpinista
MBEA - Molt bon esquiador-alpinista

L'escala Traynard acota la inclinació i configuració del terreny. És especialment útil per a valorar el pendent en els descensos:

S1 - Terrenys plans o mínimament inclinats. Carreteres o camins, o platons de fons de vall.


Camí del Canigó (Foto:EduPlana), tram d'S1ME

S2 - Terrenys poc inclinats, amb fàcil maniobrilitat


Tram d'S2/S3 enfilant la inèdita pala SE del Fontfreda, tram d'S2 fins a S3 i BE (Foto:EP)

S3 - Pendent moderada, inferior als 35º, amb amplitut de girar.


Descens de la Pica d'Estats per la vessant francesa, S3BE (Foto:EP)

S4 - Pendents superior a 35-40º, terreny estret i obligat en els girs amb dificultats naturals (corredors, esquerdes, cornises)


Descens de la canal del Cristall, al Cadí, itinerari d'S4MBEA (Foto:EP)

S5 - Pendents molt fortes, superiors als 45º, molt obligades i amb gran exposició. "Es la frontera del esquiador de alto nivel"


Tram final i estudiant la sortia del pic d'Alba, S5MBEA (Foto:EP i AniolVilalta)

S6 - Inclinació superior als 50º, amb pendents molt difícils que exigeixen una tècnica específica. Es considera esquí extrem


Aresta cimera del cim de Cambre d'Ase i la canal de la rimaya pujant a la Maladeta, propostes d'S6 (Foto:AnaVicente i EP)

Informació treta de: Faura, E., Longàs, J. 2004. Pirineos en esquís, 150 itinerarios para esquí de montaña. Desnivel ediciones.

Alguns exemples de graduació són:
  • Cim del Puigmal (per Núria) o Taga: ME-S2
  • Cim del Puigmal (per França): ME-S3
  • Cim del Pedraforca (tartera): BEA-S3
  • Cim de la Pica d'Estats (per França): MBEA-S3
  • Cim del Fontblanca (Andorra): MBES3-S4
  • Cim de l'Aneto: BEAS2-S3
  • Canal del Cristall (Cadí): MBEA-S4
  • Canal de l'Ordiguer (Cadí): MBEA-S5
Des del meu punt de vista a partir d'S5 és una classificació massa acotada, ja que per damunt de les dificultats que podem trobar per exemple del descens de la canal de l'Ordiguer hi ha un ventall molt ampli de nivells que caldria encabir tots com a S6.

Per altra banda, aquestes graduacions fan referència a l'itinerari de la ruta 'normal'. En canvi, sovint podem trobar alternatives de descens buscant majors dificultats, el que cal diferenciar la dificultat obligada i la dificultat de l'itinerari que nosaltres hem escollit.

Finalment, caldrà diferenciar de si per exemple trobem un tram relativament curt de pendents superiors a 45º, o si aquestes es mantenen durant centenars de metres, inclús amb ressalts rocosos intermitjos, on l'exposició de l'itinerari augmenta sensiblement.

Bé, tal i com es diu en el món de l'escalda, els graus són orientatius... destacar altre cop però la manca de graduacions intermitges en el rang d'esquí d'alta dificultat o extrem.

salut i bona traça!


20 de maig 2008

Cicle de projeccions de Torelló 2008

Adjunto el programa de projeccions arreu de Catalunya del les Pel.lícules guanyadores al 25è cicle de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló (edició 2008).

Apareix una breu ressenya de les pelis seleccionades: Searching for the coast wolves (llops i humans), i Le Montagne Perdu, dedicada a la pèrdua del gran escalador, alpinista i aventurer Jean Christophe Lafaille, mort en el seu intent al Makalu (8.463m), a l'hivern, en solitari, i sense oxígen



.

19 de maig 2008

Pico Cordier, 3.263m, BE S3 (a manca de fer cim...) (Massís de la Maladeta)


La piràmide cimera del Pico Cordier amb les primeres llums (Foto:EduPlana)

meteo capritxosa, juganera.. en aquest final de temporada. Un petit forat de bon temps en les darreres dues setmanes, cal ser-hi però, qui la busca la troba, un regal de descens, tot i la neu, també juganera, obrir traça i un descens de quasi mil metres de pales verges, a la cara nord de les Maladetes, del Pirineu freqüentat, és un luxe, un bon regal..


Obrint traça... (Foto:AniolVilalta)

El
pico Cordier és un tresmil del massís de la Maladeta que no desmereix en res a la resta de veïns. En canvi, el seu aspecte amb un final alpí i obligat, i l'incontestable estètica de la veïna Maladeta el manté extraordinàriament solitari. Un bon dia d'anticiló en prou feines podem trobar-hi alguna tímida traça! mentre a la canal de la rimaya toca seguir traces o al pas de Mahoma esperar el torn.


Les primeres llums amb la Maladeta a l'esquerra i el Pico Sayo a la dreta, i a la cota 2250m aproximadament (Foto:EP)

Ens calcem a 10' del pàrquing de la Besurta (1897m) que ja és obert. Flanquegem per les pales de l'esquerra el replà del refugi de la Restanca, fins a prendre els lloms que pugen fins a la gelera de la Maladeta entre el torrent de la Maladeta (O) i el torrent de l'E (aquest últim és el que habitualment es fa servir per accedir al Portillón Superior (Aneto) i a la Maladeta). A la cota 2100m deixem les traces de pujada i baixada que enrereixen les sensacions. Tenim per endavant més de mil metres de desnivell per pales nues sense traces, i una bona capa de neu pols de les nevades d'aquests dies.... la bellesa pren forma, el paisatge blanc bestit de gala, la muntanya respira. I xiuxiueja.


Amb el pico de Paderna al fons (Foto:AV)


Pujant pels lloms amb el cim al fons (Foto:EP)

Però ens calia sortir una hora abans, i el canvi de temps arriba puntual, en el punt on la neu pols sobre una capa endurida s'escola pendent avall a cada traçada i no ens aguanta.... 3.150m, decidim tirar avall, la neu no és prou estable per fer cim, i així aprofitem el bon temps per esquiar a gust sense perdre el relleu....

gaudirem d'una neu pols extraordinària, però també d'un tram de neu crosta peleona fins a neu primavera ben transformada a cotes baixes.

En definitiva, una molt bona ascenció i on trobar certa sol.litud.. però que només podrà afrontar-se amb la neu ben estabilitzada. El tipus d'allaus amb origent puntual sota cornises i ressalts rocosos donent idea de la fragilitat de les nevades recents en fortes pendents...

i algunes imatges més...


Traces, amb el pic de la Renclusa al clatell i la Tuca Blanca de Pomero al fons (Foto:AV)


Obrint traça... amb els contraforts de la Diente de la Maladeta a la dreta (Foto:AV)


traces.. del descens que s'adivina (Foto:EP)


Amb el Portillón superior al fons i esquiadors per el camí normal de la Maladeta (Foto:EP)


Un dels millors descensos dels Pirineus (Foto:EP)


Propers a la cota 3000m.. amb el cim de la Salvaguardia al fons (Foto:EP)


Amb la fantàstica gelera de la Maladeta a l'esquerra i darreres traçades abans de que la neu comenci a circular avall al anar guanyant pendent.. fi de festa, i avall! (Foto:AV)

Activitat feta el 18/05/08 amb l'Aniol Vilalta, .. i l'Anna, l'Ignasi i companys valencians que han arrencat més tard..

Bona innivació per l'època de l'any.. encara queda bona temporada, si els ruixats ho permeten..