**
A les Agulles de Montserrat, amb la cordada escalant la Boleta Foradada
"Las escaladas de alta montaña tienen el don de la atracción, de la lucha, de la emotividad. Pero las de Montserrat las superan todas por lo sublime del escenario, del ambiente, de la grandiosidad"
(Pere Busquets a El Cavall Bernat de Montserrat de Pere Buch i Perera, citat a Montserrat Las más bellas ascensiones d'A.G.Picazo)
(Pere Busquets a El Cavall Bernat de Montserrat de Pere Buch i Perera, citat a Montserrat Las más bellas ascensiones d'A.G.Picazo)
...
Enllestim aquesta clàssica de la cara nord de Montserrat, i ens deixem seduïr inevitablement una vegada més per la màgia de la muntanya, i les seves escalades. Via en general de traçat directa i exigent, amb un parell de llargs inicials més bruts per arribar a la bonica placa superior recorreguda per un quart llarg que en si mateix ja mereix l'escalada. I on trobarem una curiosa llastra de calcari adosada a la paret. Ull amb alguns trams obligats (diedre de l'L2 i sobretot el darrer llarg), on cal anar bé amb el 6a montserratí.
Escalant l'L4 amb l'atípica placa de calcari adosada
Adjunto topo actualitzada. El bow del Ramon escala el sostre del tercer llarg en lliure, i ens surt tota la via en lliure, que no encadenada. L'escalem amb tres únics llargs (ressenyat a la topo).
Topo i la boleta foradada..
De tornada ens trobem a en Marmo i cia sortint de l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada.. fantàstiques panoràmiques des de la gran atalaia de les agulles de Montserrat. Muntanya màgica. Tot i un silenci que s'enyora a voltes.
L'escalada i els seus moments..
Activitatfetaidesfeta amb en Ramon Maeso el 23/05/09
(Fotos:EduPlana)
7 comentaris:
increible, dos posts seguits on apareix el meu nom,je,je. haure d cobrar drets imatge...
bones croniques, afegir q amb aliens i tascons es passa. i alguna baga sabinera.
salut
ramon
guapa via eh bow...sobre el rocam de les 2 primeres tirades..l'has deixat encara prou bé...buf felicitats...
Sobre la frase del Busquets-Piczo...no sé...és bonica però esta construïda al revés...MOntserrat és emotivitat més que grandiositat
saluuuuut
ei Ramon, això passa per ser tant bò! a seguir tibant-li i esperonan-te pels bows que teniu repartits pel bages arreu!
ja tens raó tranki, a més en general qualsevol intent de comparar escalades i poscionar-les sobre si quina és millor qui ningua sembla un intent fallit, hi ha màgies que no es poden comparar no? (com això del millor paisatge de catalunya ... brrr...).. però em va agradar la referència a la grandiositat, present també als piris, però que a Montserrat n'és impossible no quedar-se'n bocabadat tot i haver-hi estat tantes vegades... monumental orgue d'agulles infinites enmig d'una plana de terra baixa! .. com diria un poeta qualsevol
els dos primers llargs són sobretot bruts, però la roca excepte el passatge de l'A1 no és gens dolenta.. .això passa per escalar per aquí dalt on tot cau, i a la que surto tot és una maravella! :)
salut!
he actualitzat la topo amb els vostres comments de luju
Enhorabona, aquesta i el basto son les que em queden per completar la llista d'aquest sector tan especial de Montserrat.
Quin perill que devia haber amb tanta gent de LLeida, salut, ah i les fotos guapissimes
Si, si molt guapes les fotos. Brrrr! aquesta em falta, encara que esperaré a anar una micar més rodat per repetir-la.
Salut i roca!!!
merci!,
la via està dins les 'mítiques' de Montserrat, per nosaltres on ho vam trobar més obligat és el darrer llarg, amb uns passos de finura només protegits per un espit que quan vas fent t'adones que ja comença a quedar una mica lluny, no si val caure! Però bé, en general s'ha d'apretar, és d'aquestes de fer quan ja en portes algunes a Montserrat i has refrescat la memòria d'escalar-hi :)
el marc on és desenvolupa la via grandiós, i la curiosa placa de calcari s'ha de veure!
Publica un comentari a l'entrada