**
La Serra dels Bastets a l'esquerra de Busa, des de la mola de Lord aquesta tardor (Foto:EduPlana)
La Serra dels Bastets és un món apart. Entaforada a l'ombra de la serra de Busa, es presenta imaginativa amb plecs arrodonits i afilats, només interrompuda per les aigües de la presa que van amagar raconades inèdites. Però on els follets continuen fent de les seves...
Crestejant... (Foto:EP)
Enfilem a repetir el primer tram de la Cresta dels Llengots (topo i info) que vam obrir amb el Xuxe i el Mariano fa un parell d'anys llargs... Aprofito per afegir un espit a l'inici a modus d'R0, i substituir un clau del primer A1 que anava tou per un espit. En aquest primer tram només fem servir un camalot de l'1 al tercer llarg per protegir un pas que ens trobem mullat. L'escalada és austera i obligada, sobre roca de bona a a voltes mediocre, i que la fa delicada en algun punt.
Tram de "ferrada" accedint des de Trasserra i amb vistes a la cresta des del mateix paratge (Foto:EP)
El bastió del segon tram ben definit al final, i accedint a la cresta (corda fixa, II) (Foto:EP)
Rapelem des de l'R4 (dos bolts i dos mallons) amb la idea d'escalar un altre dia el segon tram entrant per la variant que vam obrir d' El Llangardaix perdut ... i desagradable sorpresa, la Llangardaix ha estat equipada!?, quan va ser oberta sense clavar ni expansionar. Rapelant hi veig pel cap baix 4 bolts i un clau... A veure si em puc assabentar de qui ho ha fet i li recuperem l'estil original, tot i que la pifiada ja està feta.
Inici de la cresta (esquerrra) i variant d' El Llangardaix perdut (Foto:JavierdelPalacio)
Quan enllestim la repetició ja actualitzaré la topo amb el material de la cresta.
Crestejant... (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetidesfeta amb la Gemma Turell el 16/01/10 i la colla pessigolles que van rasa avall a la cerca d'un itinerari de punta a punta que farem properament...
8 comentaris:
Interessant activitat en un indret que no coneixia. Moltes gràcies.
Llàstima també de la gent que es passeja per les parets amb el trepant a la mà i que l'utilitza sense reflexionar,...
Moltes gràcies també pel post anterior, molt interessant i molt ben explicat. Felicitats.
epa grimapires! merci, i el lloc s'ho mereix. Espero que el motiu fos que no s'era conscient que hi anava una via i no cap altre!
M'agrada de la Serra dels Bastets el seu caràcter feréstec i solitari, i la seva vegetació indomable.
No entenc l'ètica d'alguns, però hi ha gent per tot.
Saps alguna cosa més? mira que es estrany tot plegat! quina putada!
Felicitats pel blog, és molt xulo i em serveix per conèixer aquí al solsonès llocs amagats i allunyats de la gentada. En aquest cas, el meu avi va viure a la casa (crec que ensorrada ja)de Trasserra del bosc o Treserres que en dieu, m´ha fet gràcia.Segur que ens hem creuat un munt de vegades per aquí, a pota o amb les pells als peus.
Salut i neu!!!
Hola Lluís! i tan fàcil que és posar-se d'acord amb la bellesa dels llocs oi?
epa Llorenç, res més, ahir la roella era tancada i ara hi passo.
farloper@! :) amb carinyu... molt bo el nik. Merci. Escolta, doncs podríem coincidir un dia, m'encantaria saber més de Trassera (ara hi canvio el nom), em té el cor robat! i potser estaria bé fer-hi quelcom? Un dia passant pel troç un pastor em preguntava si havia trobat bolets. Li vaig contestar que de sobres sabia que no pas, que encara no se'n feien, i que aprofitava el dia per plegar farigola i aranyons per fer patxaran. Era a l'era de Trasserra. I m'explicava de quan encara hi vivien, de com era tot, de quina llàstima veure-ho perdut, de que ara l'amo era tal, que si volia em donava el telèfon, que tornar-li a donar vida seria el millor que es podia pensar... el pastor era de st. llorenç. No el vaig trucar. No vaig saber aprofitar aquest petit regal..
Ei, m'ha semblat llegir que a la cresta de Llengots hi ha un llibre de piades? Ahir hi vam estar i no el vam veure per enlloc. La corda fixa està ja podridota de la humitat i a la R del primer ràpel vam canviar un cordino i vam modificar un d'existent. La resta tot ok. Vistes excel.lents des de la cresta. Llàstima els trossos de roca descomposta, van baixar alguns bons bolos :-[
Es repeteix gaire??
hola Irene! ara veig el teu comentari. No crec que es repetieix massa, més aviat poquet :)) felicitats! per aquests panys diria que sempre baixaran rocs. Merci pel detall de la corda, m'hi arribaré un dia. I el detallàs dels cordinos, ara fa temps que no la repeteixo. Al Xuxe li agradava deixar els llibres de piades, si no recordo malament era al tram final, a la púltima reunió abans de l'artifo. Al penjar d'un cordino, tb pot ser que s'hagi perdut, el vent deu fer la seva. Merci!
Publica un comentari a l'entrada