**
Enfilem a repetir aquesta plaent escalada a la discreta paret de Rúbies, ara ja si, pleníssima de vies, en realitat totes prou recents. Quatre imatges i poc a afegir a l'abundant info que ja hi ha a la xarxa. Aquesta té l'al·licient de les clàssiques, amb prous trams d'autoprotecció sempre sobre grau senzill (alguns tascons, aliens i friends fins el C2). De fet, segons la topo original (es pot veure a aquí), fou oberta amb 6 claus i es va equipar amb parabolts a posteriori.. Com costa trobar-ne de poc equipades en aquest pany!
Destaquen els dos primers llargs, i el penúltim on haurem de parar compte amb la roca, tot i les repeticions i que està sanejada. De fet, hi ha un bon armari per caure en aquest llarg als peus del diedre del tercer bolt, aniria bé fer-lo baixar. Ull en encertar també el flanqueig del tercer llarg a partir d'un bolt negre (no es veu massa) i no seguir pel bolt de la Maduritas calientes, que ja ocupava el que seria la línia més directa.
I algunes imatges de a vol d'ocell...
Bonicaescalada i recollida moltbenfetaidesfetamblamireiaambelscolorsdelaraquelilaxus, al llogaret de Rúbies, on tot és recollit
2 comentaris:
Bon any Edu! per moltes més clàssiques, foquejades i vesprades com les d'aquesta jornada superant les capacitats de càrrega de les furgones...
Marsi
bona aquesta! doncs si, n'haurem de compartir més, amb roca o neu.. ah! llàstima de les preses de la baixada, que hagué estat bé allargar-ho! salut i bon any!
Publica un comentari a l'entrada