**
Enfilem a repetir aquesta clàssica de la Roca Alta, una d'aquestes que quan ets al peu de via tens clar que no et perdràs, o si! Bona topo amb info de peus i senyals aquí. Adjunto igualment una altra topo que tinc per l'escriptori amb com anava l'assumpte abans del desequipament del retroequipament.. vaja, que una línia així és difícil que amb el temps, no sigui remenada. I a tenir en compte que en origen no tenia cap expansió! ni falta li feia.
Amb la topo d'abans del desequipament
El tema és que ara vas una mica liat entre les tirades originals, els espàrrecs que surten, i les R noves algunes pràctiques i altres que no calen. La cosa podria anar així: Enllaçar els dos primers llargs entrant per l'Amadeus (aquest primer llarg no és tan expo ni amb roca tan dolenta, amb els aliens es protegeix prou bé). El següent llarg es pot allargar opcional fins una R penjada d'un bolt + savina + espàrrec a la vertical del diedre o fent l'R original dins la coveta de l'esquerra (buril visible) on quedarem molt més protegits de la caiguda de rocs. El següent l'acabem a la sabina verda acabat el diedre i escalant una placa a l'esquerra, ull amb l'últim clau en aquesta placa que no és molt de fiar. I des d'aquí ja es pot acabar a dalt obviant dues R intermitges, sigui seguint per la canal herbosa o sortint per la feixeta de la dreta.
Bonica escalada, amb passo de tot, graus molt clàssics (!!), fàcil d'autoprotegir al gust i més d'un tram ben aeri. Els trams de diedre, ull amb la roca, tot i les repeticions encara hi ha blocs mòbils que amb el company a la R a la vertical, cal parar molt de compte. La vegetació va fent de les seves.
(Fotod:MireiaV.)
classicorraescaladamoltbenfetaidesfetamblamireia, aquests dies que el límit de la inversió tèrmica es pot tocar amb la punta dels dits... quan del fred al càlid, i va un no res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada