El pic d'Arcalís molt carregat de neu a finals d'abril d'aquest any (Foto:EduPlana)
Dit i fet!
Enmig de les sortides d'aquest hivern a les valls d'Ordino Arcalís vam guaitar diversos itineraris d'esquí extrem... i aprofitant la petita finestra de bon temps d'aquest dijous enfilem a veure que s'hi cou.
Itinerari (Foto:EP)
A la nit tot és moll, ha plogut amb ganes. La nit no acaba d'aclarir, pel que la neu no acaba de transformar. Fem nit al refugi lliure que hi ha a l'entrada de la vall del Font Blanca, a peu de cotxe, com és habitual a Andorra, net i amb llenya seca per escalfar-nos.
La nit al refugi i itinerari amb els passatges clau (Foto:EP)
Al matí problemes logístics fan que l'Ignasi no em pugui acompanyar. Canvio de destí i opto per la nord del pic d'Arcalís, sortida curta i on podré estar guaitat des del cotxe, el que ajuda a compartir el compromís de l'assumpte. Segons expliquen els locals, un descens força buscat que costa de trobar amb neu estable.
El resultat, un molt bon itinerari, molt lògic, aprofitant les debilitats de la paret, i amb poca innivació segurament l'única ruta no tallada per ressalts rocosos. Pendents de 20-30º de mitjana amb algun tram de 45º (no obligats), amb tres passatges clau. Amb neu des del pàrquing de l'estació fa un total de 800m de desnivell, 400m de canal-pala cimera).
Ascens (Foto:EP)
L'ascens el faig una mica circular fins a l'entrada de la canal cimera. El descens més directa fins a les pistes (pal en un collet després de la canal cimera). Durant la pujada trobo restes d'allaus de fusió sense més importància, avui tot és tou, i pujo amb els esquís als peus fins a uns 70m abans de la carena que em porta a l'avantcim.
La neu amb les altes temperatures i pluges/nuvolades d'aquests dies, crosta allà on no ha tocat el sol, i molt tova on li ha tocat el sol del matí (al baixar es desprenen allaus de fusió 'controlats´).
Des de l'avantcim amb esquís als peus. Bon descens. Compromès especialment pels ressalts rocosos més que per la pendent mitjana.
Des de l'avantcim amb esquís als peus. Bon descens. Compromès especialment pels ressalts rocosos més que per la pendent mitjana.
La lògica del descens permet afrontar l'itinerari de forma circular, pujant al cim d'Arcalís per la ruta normal i baixant per la cara N. Només cal tenir-lo una mica estudiat des de baix però l'entrada a la canal és molt lògica un cop passat l'avantcim.
Fet i refet el 08/05/08.
Foto cim i encarant el descens (Foto:EP)
Itinerari (Foto:LoyBcnMadVeras)
2 comentaris:
Ostres...
Estava mirant blogs i he vist aquest...
Joer...aquest itinerari el vam fer fa anys amb snowboard.
El primer cop vam pujar des del telecadira de l'Hortel (creq ue es diu així) el més baix que té la estació..remuntant pel darrere i sortint al cim des de la carena.
UNa altra vegada vam escalar aquest cim pel mig i vam trobar una linia més directa ( un petit ressalt rocós), pràcticament fins on mor la canal de l'Amor.
Com funciona això del S1...S5? Quin és el més txungo?
Salut bow
Iep, ja he vist la explicació de les dificultats al teu blog.
MIraré de classificar els descensos que tenia fets segons aquesta escala!
Mersi!
Publica un comentari a l'entrada