**
Esquiem aquest senzill i solitari cim resseguint un itinerari planer ben ajustat al risc d'allaus alt d'aquests dies. La sortida és llarga, amb un itinerari d'aproximadament uns 20km i 1.200m de desnivell. Es pot amanir amb una circular i descens més directa (S3) al refugi de les Pollineres si des del cim baixem pel llom (aquest dia es veia estable). Ben evident pujant, i a tenir en compte a la baixada.
Itinerari, amb el descens circular marcat en groc
Nosaltres no vam seguir el camí d'estiu al refugi dels Estanys de la Pera (Faura i Longàs dixit), que ens va semblar de mal esquiar, sinó que vam abandonar els pistes enseguida a una corba ben marcada i seguir el torrent fins al cimet del Pas de la Pera on vam tornar a enllaçar amb les pistes dos quilòmetres. Passar amb cura per les traces d'esquí de fons i respectant als esquiadors.
Sobre l'estat de la neu, plaques caigudes i evidents en orientacions E i S. A la banda O i SO és on es veia la neu més estabilitzada. Continua des de l'aparcament (nosaltres calcem un quilòmetre abans de les pistes de fons) amb pols pesada al bosc, pols dura en alçada i ventada a cims i carenes. El dia següent hi cau una nevada de 20cm més, i avui també haurà estat nevant. Però també amb vent de N els dos cops.
Aquest dia ens acompanya un fort vent en alçada del que quedem ben protegits dins el bosc.. quan fem cim, el vent s'atura, i l'espectacle sobre la resta de muntanyes que ens envolten farcides de dos pams de neu nova de la nit abans (que a aquesta banda no havia arribat) és preciós.
El cim aplanat del Tossal Bovinar al fons, molt just de neu per la seva pujada normal però ben farcit - i potser no estable - per la vessant sud.
El torreó del Montsent de Pallars ben visible, i les crestes de la vessant nord del cim
La irresisitible estètica del Salòria, com un fil
El Comapedrosa, amb la circular ben visible, i la pala de Ruf de front
esquiadamoltbenfetaidesfetambl'aniol, elblanciblau per tot a tocar dels pensamentsquevanivenen i la llunaquedespunta
2 comentaris:
Bons dies per a esquiar per aquestes muntanyes que s'hi deixen poc últimament, per manca de neu, no pas de ganes.
No encerto el dia que vàreu anar-hi...
Dissabte no era, que va nevar, i diumenge tampoc, que el cel era ben enteranyinat (nosaltres vam pujar la Tossa Plana de Lles); així doncs seria divendres, oi?
ja tens raó, era una de les motivacions, i és que els darrers anys costa trobar-hi condicions. I un cim desconegut, doncs un parell de bons al.licients. El gran regal va ser arribar al cim i que parés el vent, si és quasi impossible ser-hi sense ventolera a aquesta serra! a voltes sembla que les muntanyes les hagi aplanat la força del vent. Ah! a tu també t'haurà cliclat l'ull la vall que salta a Andorra.. tot un terreny de circulars, i nits de refugi tot i que ull, que és terreny de motos de neu. Si, el dia abans del capdesetmana, aprofitant un bon forat-meteo. Va, que ja n'hem de pensar alguna!
Publica un comentari a l'entrada