**
La idea era fer la circular del Coma Pedrosa pujant pel pla de l'Estany i baixant per la vall de les Truites, però a la collada del forat dels Malshiverns ho deixem corre entre una barrufada inicipient i un vent gens agradable, que el front previst s'avança una estona.
Sobre l'estat de la neu, calcem a uns 30' d'aproximació a peu i ja continua. Dura que transforma bé a les solanes i una mica encrostada a les pendents que no els hi toca el sol en tot el dia. A tenir en compte que ara, amb el sol tan baix, la sortida de la vall de les Truites queda a l'ombra tot el dia. El que no veiem és l'estat de la pala cimera, però com és habitual aquest any, poca neu i molta roca en alçada. La canal de l'Alt es veia ben innivada. Tot molt estable, però això ha estat abans de la nevada de les últimes 24h que ha vingut amb vents forts del NO.
Al forat dels Malshiverns
En aquesta vall, on la toponímia ho defineix tot, sobre el fred que fa al lloc... racó dur, d'aquests Pirineus
Les vessants esquerpes del pic del Racofred i la part superior de la canal de l'Alt
Esquiadetamoltbenfetaidesfetamblagina el 27/12 i els cantells que treballen de valent.
2 comentaris:
Vet aquí quines bones companyies us heu juntat.
Durant aquest dia nosaltres erem a Goriz sobre una neu que més aviat era glaç i que no estovava ni a trets.
Al voltant d'aquesta regió d'evocadors i literals noms només m'hi he atansat des del Pallars, estiu i hivern. I em prometo a mi mateix de tornar-hi des d'una banda o l'altre; massa cims, racons i hiverns propers com per no freqüentar-la més sovint.
Bones esquiades i a esmolar cantells.
la neu, a poc a poc, es va endurint! aquest any no li calen pluges en alçades..
el Coma Pedrosa, o Comapedrosa que ho he vist escrit de les dues maneres, és un cim ben curiós, com una illa, isolada, envoltat de cims, ell el més alt. És ben bé com si ningún volgués atansar-s'hi, ni continuar-li cap carena.. només la collada dels Malshiverns és un punt, relatiu, d'unió. És un lloc que quan es gira mal temps t'agafa ànsia de buscar refugi el més aviat possible.
i les opcions, són tantes! cap a Baiau hi ha boniques circulars, amb la condició de sumar-hi més metres.. i les costes del pic de Pla de l'Estany amb la valleta següent, també amaga solituds
potser que n'haurem de fer alguna tots plegats! tot i que a aquest racó, els pendents són tècnics per tot..
salut!
Publica un comentari a l'entrada