**
Aquest és un cim que quan estàs a l'aparcament de Ransol brilla, la seva pala sud directa - no obligada - fa el pes.. i quan vas recorrent la vall, a dretes o a esquerres, sempre és present. L'ascens per fer la sortida circular és pot fer per la dreta del Bony de la Pala de Jan, i la baixada, seguint el plom de la gravetat des del cim, fins al riu de Meners, creuant la Costa gran, que quan des de més amunt l'agafem, millor. Bé, hi ha traces per tot, així que no és cap sorpresa de sortida. Potser recomanar de fer el cim també del Mil Menut per l'est tot esquiant la cubeta per tornar a enfilar, per allargar l'excursió, que sinó ens quedem amb menys de 900m de desnivell..
La neu està ben assentada, a l'estil primavera tot i que la textura no és exactament igual. Només als llocs més obacs encara s'hi troba neu pols, que avisa de les capes dèbils que hi hauria als llocs recollits del vent i amb acumulacions on no hi toca el sol. Avui el vent del sud i la baixada de temperatures ho mantenia tot ben rígid, fins ben bé el migdia. Calcarem esquís a l'aparcament seguint el voraviu de la carretera, i ja fins al cim. Però què poc li falta a la vall per ser massa escadussera de neus, si no hi torna.
El despertar...
El Serrera al fons, amb la ruta normal un pèl descarnada, el pic dels Meners, i al principi la punta occidental de l'Estany Mort.
La gran senyora Fontblanca, i la seva vessant sud tan ben posada, i disposada
El pic de Thoumasset, i el tram final del corredor S del pic de l'Estany blau, i el descens
El Mil Menut, que és el menys menut de tots els secundaris, i la Pala de Jan
- On està la neu? - li preguntava l'esquirol
- Se l'han fumat! - responia la perdiu
- I la que ha de venir? - li tornava a preguntar l'esquirol
- Va, passa, i gaudeix de les llums al despertar - li contestava la perdiu abans d'aixecar el vol
"vestit estripat! però si és l'època de les millors mudes!" ... "tanta traça dels cavalls de ferro enfilant per tot, tampoc pot ser bona"
Capficat.
I què bonic el despertar de la muntanya. I els contrastos, continuen sent bellíssims. Malgrat podria er tot d'un gran blan.
6 comentaris:
Ja vindrà el gran blanc.
Tot i així deu n'hi do com aguanta tot plegat; és clar, amb aquests dies curts hi ha poques hores de fusió.
A veure quina me n'empesco per aquest dissabte abans que nevi...
doncs si, sort de la volada baixa del sol, que sino, cremaria fins i tot les arrels de la festuca
..avui he vist una orella d'ós florida, així, a mitja paret. L'esquirol es preguntava, però no florien al maig?
quin desconcert
Carai, jo ho veia tot tant negre que m'ha sorprès veure la neu que hi ha!
ben bé a la carena frontarera! xo allà si n'hi ha.. i sino cap a l'Aran, on estan ben servits... a verue les nevadees d'aquesta setmana!
vaig pensar amb vosaltres x allò que havíem dit de la Fontblanca, .. podríem repredre-ho!
Jo tb vaig pensar al veure la foto, en aquesta temporada encara n0 he tret els piolets de l'armari!
repren'em la idea quan tot s'assenti! aqueset episodi, sent ara al gener, deixarà un bon tou que es podrà aprofitar el que queda de temporada
Publica un comentari a l'entrada